Com tu, Gerard Albadalejo
Gerard Albadalejo celebra exultant la victòria de diumenge passat davant del Sabadell.
Sr. Director:
A l’entrenador del Lleida Esportiu. T’escric aquestes línies amb una doble intenció: felicitar- te i donar-te les gràcies, tot alhora. La felicitació és per la teva reacció al camp de l’Eixeia (camp de futbol d’Ejea de los Caballeros), quan, a la roda de premsa, un periodista de la Cadena SER es va queixar al sentir-te contestar en català a un altre que t’havia preguntat en aquesta llengua. Fins i tot, amb advertència per part teua que ho faries així. Cada pregunta seria contestada en el mateix idioma. Fins i tot et comprometies a intentar-ho en anglès, si calgués. Millor predisposició teua, impossible.
L’agraïment és per l’exemple que vas donar en defensa del català. Perquè les llengües les hem de defensar sobretot els parlants, usant-les sempre que vulguem. I, indiscutiblement, una bona manera de fer-ho és mantenint-nos ferms quan tenim un oient que ens força a parlar en una altra llengua en contra de la nostra voluntat. En el teu cas, com passa sovint arreu de Catalunya, va ser el castellà.
Malauradament, el castellà tendeix a imposar-se al català, com a llengua vehicular, per raons molt diverses i que no venen al cas. Per tot plegat, crec que ens fan falta més exemples com el teu, Gerard. Perquè com va dir Manuel de Pedrolo, “l’idioma és la columna vertebral d’una cultura”.
