La Carreta, 1981-2018: milions de gràcies!

Sr. Director:

Estimats amics i amigues, La Carreta va néixer un mes de desembre de l’any 1981 i ara, aquest 2018, tanca les portes per tal de renovar-se i poder seguir rodant. Ja se sap que les carretes recorren camins i acumulen dies i històries i persones i emocions i experiències... Per això, La Carreta continuarà la seva ruta, però nosaltres no hi serem, perquè ara ens toca, a nosaltres, mirar el món des de l’altre costat.

Aquestes línies són per agrair-vos que hàgiu convertit un discret bar del carrer Bonaire en un dels focus de vida de Lleida. En gairebé 40 anys, hem viscut l’orgull de veure i viure com La Carreta esdevenia una part important del dia a dia de moltíssimes persones.

A La Carreta s’hi ha rigut molt, també s’hi ha plorat. S’ha parlat de política, d’esports, de la vida, del que serem “quan siguem grans”. A La Carreta hem viscut amb tots vosaltres els moments durs de la història, però també hem pogut compartit els triomfs individuals de tots i cadascun de vosaltres i els èxits que hem aconseguit com a ciutat, com a societat. Des de darrere la barra, us hem vist créixer, enamorar-vos, desenamorar- vos i tornar-vos a enamorar per acabar formant famílies.

Si les parets de La Carreta parlessin (que no ho faran mai!) hi trobaríem històries de tot tipus i colors, hi trobaríem secrets inconfessables, lligues guanyades, Champions perdudes, conspiracions preparades, promeses complertes, somnis pendents... i potser, les mateixes parets també us dirien que, ara, han arribat els vostres fills i filles, però, és clar, això no ha passat mai, ni passarà, perquè els vostres fills i filles, com fèieu vosaltres, només estudien, només!

Quan es tanca una etapa afloren moltes sensacions, també la necessitat de descans. Però entre tota aquesta bossa de sentiments que hem acumulat en gairebé quaranta anys, ens quedem amb la sort d’haver vist i viscut com creixien i maduraven generacions d’homes i de dones que avui són els que tenen la responsabilitat de tirar el món endavant. Avui, sentim la necessitat de donar-vos les gràcies perquè hem crescut amb vosaltres i, segurament, ens heu ensenyat a ser millors. Ens heu donat estímuls, llums, alegries... i això no és només una manera de parlar des de l’agraïment, sinó que és la pura realitat: ens heu donat la vida, a nosaltres i a totes les persones que han treballat amb nosaltres.

Des d’ara, La Carreta pren nous camins, però seguirà rodant i segurament s’hi continuarà fent una de les coses més valuoses: parlar, enraonar, compartir. Aquestes són les paraules que recordarem sempre que ens preguntin “i per què va durar 40 anys La Carreta?”. No perdeu mai la necessitat de parlar i compartir. Infinitament agraïts.