Carta a tres senyores
Imatges del trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida
SR. DIRECTOR:
(En trist record de l’11 de desembre del 2017, dia en que vàreu sortir del nostre Museu Diocesà i Comarcal de Lleida).
Aquest escrit va d’esperits i d’estimació...
D’esperits, perquè va dirigit a tres dones que fa segles van morir però els seus esperits han estat voleiant per un monestir, s’han esglaiat amb guerres i mals temps i, finalment, havien trobat acolliment, cura, admiració i seguretat en una ciutat dolça i tranquil·la on, des de la seva arribada, es va admirar, estimar i restaurar amb tota cura, per part del magnífic equip del Museu, les seves caixes sepulcrals, embolcall dels cossos de tres dones dignes, suposo que il·lustrades, elegants i que estaven en un repòs etern...
I va d’estimació, perquè jo, com molts lleidatans, us estimo, us he visitat sovint, he parlat amb els vostres esperits i m’he preguntat si estàveu contentes amb tantes visites diàries de col·legis, universitaris, casals de Lleida i de pobles, turistes...
Sapigueu que, encara que ja no puc veure les vostres caixes, visito el Museu i puc sentir el vostre alè, veig el lloc que ocupàveu (sempre amb flors) i penso que els anys passats al Museu no els oblidareu mai.
Desitjo que tingueu una bona estada al lloc on sou ara, però ja sabeu que aquí se us estima i que sempre tindreu un lloc als nostres cors i, si s’escau, al nostre Museu...
