El repte de conviure amb el càncer

SR. DIRECTOR:

Ara que s’apropa La Marató de TV3, aquest any dedicada al càncer, amb el lema La investigació dona vida, no puc evitar reflexionar sobre el repte que suposa conviure dia a dia amb el càncer.

Acceptant que la investigació és important per millorar el futur del càncer, què passa amb el present? Els que intentem endinsar- nos en l’àmbit de la recerca sabem que els ajuts de La Marató i altres convocatòries, s’adjudiquen a grups de recerca consolidats, i es descarten altres idees més innovadores de grups emergents sense pressupost per poder publicar els seus treballs. Més enllà de l’objectiu principal d’iniciatives com La Marató, que és recaptar el màxim de diners per a la recerca, s’ha de reconèixer la tasca divulgativa de La Marató de TV3, que aconsegueix fer visible l’impacte de les malalties i dóna veu a moltes persones anònimes, lluitadores i valentes.

Qui no té o ha tingut en el seu entorn proper una persona amb càncer? El diagnòstic de càncer suposa un abans i un després, la vida es converteix en un repte, no es poden fer plans de futur i s’ha d’aprendre a prioritzar el més important. Si tens la sort com jo, que després de les recaigudes, la vida et dóna una altra oportunitat de continuar, s’ha d’agrair, sobretot als del teu entorn més proper que han estat al teu costat en els moments més difícils. Quan has mirat a la mort cara a cara, li perds la por, i la vida adquireix una perspectiva diferent, enriquidora, però vulnerable al mateix temps. Hi ha cicatrius del càncer que es veuen, però les que fan més mal són les que no es veuen.

La reincorporació a la feina suposa un gran repte. És dolorós emocionalment haver de justificar els períodes de baixa. I per part d’alguns companys que han assumit la teva feina, no sempre trobes la comprensió que necessitaries. Evidentment que la recerca és el futur i l’esperança per als nostres fills, però també m’agradaria que petits canvis des de l’entorn social i laboral fessin més fàcil el repte de conviure amb el càncer.