Coses de la democràcia
SR. DIRECTOR:
Les paraules poden tenir un o més significats (paraules homònimes) i d’altres d’un sol significat però dites de diferents maneres (sinònimes). Però també hi ha paraules que igual que les simbologies, dibuixos i signes comencen tenint un significat però acaben desvirtuant-se al llarg dels processos històrics o culturals i, de vegades, per interessos acaben adquirint un significat incomplet o un altre de diferent, cosa que demostra el poder del llenguatge i la comunicació (les lletres són més importants del que sembla). Com a exemple la paraula democràcia, tan repetida a conveniència, que, vista la seva aplicació en política i societat, costa creure si gaudim de democràcia real.
Tant en política com en societat o per internet es parla de democràcia sempre que es calli o es doni la raó en tot a qui la proclama; ans al contrari, es veten i bloquegen comentaris i opinions que no agraden per tal de no quedar en evidència, es fuig d’estudi o, en casos pitjors, es pressiona directament o sibil·linament. També es parla de democràcia quan en conteses electorals guanya l’opció política que interessa però també guanyen opcions que no convenen o no interessen, llavors es diu que guanya el feixisme (una altra paraula desvirtuada sense saber el seu real significat) i perd el poble (aquest també molt apropiat per a un sector que diu parlar en el seu nom).
Però, si Cantinflas a la pel·lícula Su excelencia deia que és de costum marxar quan s’escolten opinions que no agraden, també és cert que la gent pot votar opcions suïcides o imprudents (segons el punt de vista des d’on es miri), més per castigar opcions que no han fet els deures per amples adscripcions ideològiques. Coses de la democràcia (la seva?). Veurem.
