Del Parc de les Arts al Parc del Low Cost

Sr. Director:

Llegeixo al seu diari com el govern municipal encapçalat pel senyor Larrosa (que va ser escollit per 161 militants socialistes després de l’aparent fugida a Andorra de l’anterior alcalde Àngel Ros) està finalitzant l’històric Parc de les Arts del barri del Joc de la Bola. I no puc sentir més que decepció com a veí, indefensió i indignació per com ha acabat tot plegat, en una legislatura que, em consta, moltes persones de Lleida volem oblidar per abundants raons.

I és que el projecte ha anat perdent a cada bugada un llençol fins a convertir-se en un esperpent respecte a allò que era la idea original. Recordo els primers anys de residència al barri com l’alcalde Siurana tancava un preacord amb Sorigué per fer un museu i també un parc d’escultures al solar del carrer Alcalde Pujol amb part del patrimoni artístic de la Fundació Sorigué. Fins i tot es parlava de fer el Centre Cívic i una església nova. El projecte, crec que finalment va quedar trencat per desacords posteriors i també per la sortida (abans de la previsible derrota electoral) de Siurana per cedir el pas a Ros. Amb Ros d’alcalde, les in· versions al barri del Joc de la Bola segueixen sense aparèixer (com sempre) i se’l condemna a suportar la pols, la brutícia, els sorolls, etc., que aquest solar, reconvertit en improvisat aparcament, genera.

Finalment, apareix l’oportunitat de resoldre l’espai amb l’arribada d’un inversor que posaria els diners al barri que la Paeria no vol posar. El projecte sacrifica el museu i “regala” al barri la construcció d’un centre sanitari privat que faria un Local Social i invertiria un mínim d’1.000.000 € a les dos terceres parts restants del solar, el conegut Parc de les Arts. És aquí quan la mobilització veïnal atura el projecte a l’espera d’una nova proposta de la Paeria. Com he dit abans, l’alcalde Ros, com va fer Siurana, fuig aquest estiu abans de patir una nova i previsible derro· ta electoral i accidentalment es fa càrrec de la Paeria l’actual alcalde senyor Larrosa. I el projecte segueix punxat i desinflant-se. Sembla que ja no serà Parc de les Arts, que ja no tindrà cap local, i que serà un bosc quadriculat que imitarà les columnes de la Mesquita de Còrdova (?).

La inversió, també provinent de tractes privats amb un centre sanitari, ara serà de tan sols 700.000 euros per tot un solar d’1,7 ha. Un absolut despropòsit per a un barri que ja fa més de 20 anys que espera amb la pres· sió fiscal més alta de la ciutat l’arribada d’algun equipament municipal que l’equipari a la resta de barris de la ciutat. El projecte, que inicialment era il·lusionant per al barri, ha acabat sent una caricatura d’ell mateix 20 anys i 3 alcaldes després. La ciutat perd una oportunitat de tenir un espai referent. El barri, després de tant de temps esperant, es queda sense els equipaments que tant necessita per als joves i la gent gran.

I se’ns imposa, de forma unilateral, sense un previ concurs de idees, sense pressupost que garanteixi una qualitat, un nou (enèsim) bosc urbà com a gran projecte de la ciutat. A més, utilitza uns referents (la Mesquita de Còrdova) que són completament aliens a la ciutat i molt lluny de la idea inicial. Un projecte que, em contem des de l’Associació de Veïns de Joc de la Bola, només s’ha pogut negociar en la forma, però gens en el fons i menys en el pressupost.

Després de tants impostos al barri, la Paeria no posarà ni un euro, només el que s’obtingui de la licitació del centre sanitari, completament insuficient per les urgents necessitats del barri del Joc de la Bola. El senyor Larrosa perd la gran oportunitat d’aconseguir la notorietat que fa falta per superar aquells 161 vots dels seus incondicionals militants socialistes. Perquè, fruit de la suma de tants i tants despropò· sits i tips de tanta pols i molèsties de l’aparcament actual, el barri ja es resigna a acceptar el que sigui, ni que sigui un Parc del Low Cost, a canvi del Parc de les Arts. Espero i desitjo que la nova legislatura presenti nous vents i nous rumbs per la ciutat i el barri, d’alcaldes que inverteixen en tots els barris, que governen amb diàleg amb els veïns sense imposicions i que no fugen quan les enquestes li van en contra.