És una decisió justa admetre tots els recursos i no resoldre'ls?

SR. DIRECTOR:

No van fer vaga de fam Jordi Sànchez, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull per pressionar per la seva sortida d’una presó injusta on són reclosos de fa més de 14 mesos alguns d’ells. No. Van iniciar la vaga de fam els dies 1 i 3 de desembre per denunciar la irregularitat que suposa el fet que el TC admeti tots els recursos que presenten aquests presos polítics però que no en resolgui cap ni un, amb l’objectiu obscè i pervers de bloquejar l’accés a la justícia europea, que és allà on cal anar a cercar justícia, vista la innocentada permanent en què s’ha convertit la justícia espanyola.

Dijous passat, 27 de desembre, vam ser a la rambla Ferran per retre un petit homenatge i manifestar el nostre reconeixement a aquest gest valent, compromès, determinat i arriscat per a la pròpia salut d’aquests quatre homes bons, de reconeguda trajectòria democràtica, que són a presó injustament, per haver fet possible allò que la gent majoritàriament volia: votar. Aquest estat corrupte, decrèpit, catalanòfob, antidemocràtic i on creix el neofeixisme fins ara en estat latent, que persegueix la dissidència i que en nom de la seva unitat es carrega la democràcia, la llibertat, els drets individuals i col·lectius es diu Espanya.

Hem estat a la rambla per agrair-los el seu sacrifici immens, per fer-los arribar tota la solidaritat de què som capaços, per donar-los les gràcies pel seu compromís, per la seva dignitat, per la seva força enmig de tanta injustícia.

Alhora, també hem denunciat, com han fet ells, un Tribunal Constitucional que lluny de vetllar pels drets i llibertats dels ciutadans i ciutadanes el que fa és tot el contrari amb el bloqueig conscient dels recursos presentats, perquè temen que quan les causes dels presos polítics arribin a les instàncies de justícia europea la farsa judicial espanyola caurà com un castell de cartes. Només això pot explicar aquesta demora injustificable en aquests casos quan sabem que una trucada de la llavors vicepresidenta Sáenz de Santamaría feia reunir, no fa gaire, aquest tribunal d’avui per demà, del matí per la tarda, per tal de resoldre qüestions que interessaven el govern del partit més corrupte d’Europa, especialment si es tractava d’actuar contra l’independentisme.

El Tribunal Constitucional va al compàs d’allò que interessa els governs espanyols de torn, en una clara demostració de la falta d’independència de la justícia i que és una raó, una més, que ens porta a cantar a la plaça Paeria una melodia que diu així: “Li’n diuen democràcia i no ho és.”

El març del 2016 el govern de Rajoy va decidir que no se sotmetria al control parlamentari perquè al trobar-se en funcions la cambra no els havia atorgat confiança i, per tant, no estava obligat a retre comptes. Aquesta decisió es va recórrer per part de tota l’oposició davant del TC. Aquest tribunal dos anys i mig més tard va sentenciar, cosa que va constatar que el govern del PP havia vulnerat la llei. Així, doncs, el govern va estar 10 mesos actuant il·legalment gràcies a un TC complaent i servil amb els desitjos d’aquests mal anomenats governants. Amb quines conseqüències per a aquests? Cap ni una, al contrari. La responsable d’aquell atropellament, la vicepresidenta Santamaría, ha estat nomenada recentment per l’actual president del govern del PSOE membre del Consell d’Estat, amb despatx i un elevat sou a càrrec dels contribuents.

Per acabar el petit acte vam fer una tramesa massiva de postals a l’Alt Tribunal, que contenia aquesta pregunta: “És una decisió justa admetre tots els recursos i no resoldre’ls?” Creiem que no. I els exigim com a ciutadans i ciutadanes que facin la seva feina i deixin de saltar- se les seves pròpies lleis, precisament vostès que tant de zel i tanta diligència mostren per al seu compliment quan es tracta dels recursos que els fan arribar els partits o els governs que han decidit judicialitzar un tema quan és clarament un assumpte polític.