Carta a l'alcalde Fèlix Larrosa
SR. DIRECTOR:
Fa més d’un any que els Cantaires de Ponent, cada dilluns, cantem per la Llibertat dels nostres presos polítics.
Més d’un any que, dilluns rere dilluns, alcem les veus al cel, a les vuit del vespre, des de la plaça Paeria, havent passat fred i calor, però sense defallir, per mostrar el nostre suport a les persones empresonades i les que estan a l’exili. Clamant davant del món, la injustícia que l’Estat espanyol fa a unes persones elegides democràticament pel poble. També donem suport a totes les seves famílies, que, des de fa més d’un any, viuen separades, els fills sense els pares, celebrant sants, aniversaris, festes de Nadal i Reis, sense la companyia de les persones que estan a la presó o a l’exili.
Davant d’aquesta salvatjada que s’està produint a casa nostra, els cantaires, aquests dies, col·loquem llaços grocs a l’arbre de Nadal que adorna la plaça Paeria. Al dia següent, ja han desaparegut tots els llaços.
Sr. Larrosa, qui mana que es retirin els llaços? Davant de tanta injustícia, els llaços grocs ens recorden el patiment de nombroses famílies, a Lleida, i retirant-los, s’esborra qualsevol signe que recordi aquesta greu humiliació. On està la humanitat que hauria de mostrar l’equip de govern de la Paeria, persones que, en la seva joventut, haurien sortit al carrer a reclamar justícia davant d’aquesta injustícia tan greu? O és que és més important els acords que té el govern de la Paeria amb els dos partits de la repressió, que la humanitat que haurien de demostrar?
Sr. Larrosa i el seu equip, a Barcelona i altres capitals de Catalunya els equips de govern llueixen als seus balcons governamentals llaços grocs i pancartes per reclamar la llibertat de les preses i presos polítics.
A Lleida, quan, anys endarrere, el PSC governava amb les forces progressistes d’esquerres era una ciutat oberta, democràtica, que defensava la llibertat. I ara, s’ha convertit en una ciutat que, lligats a les forces retrògrades, persegueixen qualsevol acte de justícia i humanitat.
