Nota d'aclariment a una lleidatana

Sr. Director:

Contesto a una carta que m’ha dirigit, amb tot el seu dret, una persona que signa com “una lleidatana”, amb pseudònim i sense dignar-se a posar el seu nom, mentre que la carta que vaig escriure jo la signava amb nom i cognoms.

Bé, és igual, li contesto, senyora lleidatana. Vostè diu a la seva carta que els cantaires que anem cada dilluns a la plaça Paeria a cantar som ben lliures de fer-ho. Home, només faltaria que, pacíficament, no poguéssim anar a cantar cançons a la plaça Paeria cada dilluns des de fa més d’un any. I després continua la seva carta: “Després se’n van a casa, i aquí pau i allà glòria.” Senyora lleidatana, no, aquí pau i allà glòria, no. Sortim al carrer, no a fer un concert perquè ens avorrim i hem de sortir a cantar, no. Sortim cada dilluns perquè reclamem una injustícia molt gran que pateix aquest país; l’empresonament d’unes persones innocents. Ja entenc que vostè deu pensar que si els nostres polítics estan a la presó és perquè s’ho mereixen, i com que es van atrevir a donar veu al poble perquè escollís el seu futur, i això és el crim més gros d’aquest país, anar en contra de la Constitució, no es mereixen ni compassió ni humanitat. Perquè això és el que representen els llaços grocs; dignitat, humanitat i recorden que persones que van ser escollides democràticament pel poble estan a la presó, presó preventiva, senyora lleidatana, des de fa més d’un any.

Senyora lleidatana, en el seu escrit també diu que els qui no pensen com jo no els agrada veure llaços. Li recordo que el llaç groc és un símbol que al llarg de la història s’ha fet servir per a diverses reivindicacions. És un variant del llaç solidari. També els llaços grocs es fan servir internacionalment com a mostra de suport als afectats per endometriosi.

Evidentment que s’ha de respectar totes les opinions i la posició que té cada persona, però voler suprimir de la nostra ciutat els llaços grocs em dóna una visió molt poc caritativa i humana de vostè, senyora lleidatana.