De fàbriques i fabricants
SR. DIRECTOR:
Ja des de la meva època universitària (fa més de 20 anys) es titllava les universitats com a fàbriques d’atur. Si es pensa que Déu fabricà l’univers, a la Terra societat i empreses fabriquen productes, serveis, idees i personalitats, i els animals i les plantes també fabriquen matèries per a ús propi, etc. A les xarxes socials s’ha llegit qui no es casaria amb gent titulada en Ciències Socials per ser aquestes facultats unes fàbriques de marxistes, el mateix argument de l’únic regidor del PP a Palafolls, Óscar Bermán, que demana tancar les facultats de Sociologia i Ciències Polítiques que, diu, que s’adoctrina en “l’odi i sectarisme”, que cal “depurar” el professorat i no deixar l’ensenyament i els mitjans informatius públics en mans de “radicals” (el mateix que féu declaracions immorals sobre la Sra. Colau, a part d’estar o no d’acord amb la seva gestió).
Però tot i l’extremisme evident en part del professorat i alumnat a les facultats de Ciències Socials, què podem dir sobre les de Ciències Econòmiques i Empresarials, ara fàbriques de caixes registradores i avarícia com els Chicago Boys (economistes xilens recolzats per Milton Friedman i col·laboradors de la dictadura de Pinochet), origen d’un model econòmic patit per àmplies capes populars? Mentre es demana no deixar l’educació en mans de radicals, què hi ha de l’entrega de l’educació i serveis públics a jerarquies religioses i/o empreses privades que sols busquen el màxim benefici? O de les fàbriques d’independentistes? Deixem de fabricar monstres i millor fabriquem éssers veritablement humans.
