Els agents rurals seguim esperant seguretat i justícia

SR. DIRECTOR:

Els capricis del destí han decidit que el judici de l’autor confés del doble assassinat comenci el 21 de gener, just quan es compleixen els dos anys dels fets. Diuen que la justícia és lenta, però és que per a l’entorn de les víctimes, qualsevol espera és eterna. Necessitem saber com van anar els fets i necessitem saber que el responsable mai més podrà tornar a fer tant de mal a ningú. Això és el que s’ha de dirimir en el judici i en aquest sentit necessitem justícia per poder començar a girar la mirada cap endavant.

Però si la justícia és lenta, què hem de dir de l’Administració de la Generalitat? Han passat dos anys i seguim pràcticament com estàvem l’endemà de l’enterrament dels nostres companys.

La Generalitat ha promogut actes d’homenatge, ha anunciat en premsa un i altre cop tot un seguit de mesures. Que si portarem càmeres, que si durem armes, si durem defensa extensible, manilles, que si se’ns fa formació, que si s’ha d’aprovar el Reglament d’Armes del Cos, que si un Pla Estratègic...

Però la realitat és que en dos anys s’ha fet un curs de 24 hores, que no representa ni una cinquena part del que recomanava el grup d’experts, i s’han repartit les armilles antibales. Quan parlem de la seguretat de 500 treballadors i treballadores no hi pot haver excuses pressupostàries. No es pot escatimar la formació ni els mitjans. Però és que ni tan sols s’ha fet el que no costa diners, com el Decret del reglament d’armes del cos, el primer esborrany del qual ja té més de 10 anys. La seguretat d’aquest col·lectiu no és una qüestió que pugui resoldre en solitari el departament d’Agricultura. Tot el govern de la Generalitat ha d’implicar-s’hi. Ha de mostrar el coratge i la voluntat política anunciada poc després dels fets, i si cal, ha de substituir la direcció del cos posant-hi al capdavant qui en lloc de buscar excuses busqui solucions. Dos anys després tindrem justícia, però quant haurem d’esperar per tenir seguretat?