Queixa d'un professor

Sr. Director:

Soc un professor d’ensenyament secundari. M’adreço a vostè per comentar-li la imparitat del sistema educatiu que estem patint. Actualment s’atorguen places a dit o via currículum amb favoritismes, i per a més inri, aquestes places injustament no surten al concurs de trasllats i romanen amagades durant molt de temps per ressituar amb el que s’anomenen perfils. Un nou invent del Departament.

Aquestes places que s’amaguen al concurs de trasllats afavoreixen sobretot el professorat interí i els funcionaris provisionals, d’aquesta manera, aquests dos sectors de professorat treballa a prop de casa i els que tenim la plaça definitiva, com jo mateix, hem de suar sang per acostar-nos a la nostra terra, via legal, fent mèrits, per tal de no jugar-nos-la en una comissió de serveis i et retornin de nou, en un any o dos, a part de perdre el recompte de punts acumulat d’anys seguits on tens la plaça definitiva.

En el meu cas, parlo de la ciutat de Lleida, ciutat amb poquíssimes places a cada concurs de trasllat. No em sembla just que els funcionaris definitius no puguem optar a les places que ocupen el professorat interí o el provisional i que romanen amagades, on s’ha vist que un interí pugui ocupar una plaça amagada al concurs de trasllats i que el funcionari que concursa no hi pugui optar atès que no surt a concurs? Per què no s’afavoreix amb més puntuació el professorat que té la destinació definitiva i està treballant al lloc de treball? Repeteixo, per què no surten més places als concursos de trasllats, sobretot a la zona de Lleida? D’aquesta manera, potser no hi hauria tantes comissions de servei, per tal de no marxar lluny de casa a treballar.

Hi ha molt professorat acomodat, no és el meu cas, sempre estudiant i formant-me per millorar i obtenir mèrits per al proper concurs de trasllats i guanyar la plaça definitiva al centre que desitjo, no al que el Departament em donarà perquè vol. Finalment, tothom té dret a treballar al costat de casa amb una plaça definitiva, és dur treballar a fora, més quan perds familiars, passen els anys, has de cercar pis per llogar o habitació per compartir com si demanessis caritat i més encara, quan veus aquestes injustícies que incentiva encara avui el Departament i que fan molt mal a la meva ànima: funcionaris provisionals amb menys puntuació que jo treballant al costat de casa, i interins col·locats a dit, i que molts d’aquests ni tan sols es presentaran a les oposicions, atès que ja tenen feina segura, en molts casos. Aquests sí que s’acomoden. Llavors, es bloquegen aquestes places i ja no surten al proper concurs de trasllats.

Penso que el professorat que treballa a menys de vint quilòmetres de casa no hauria de cobrar el complement de destinació, és un absurd. Per què el necessita? Aprofito l’avinentesa per demanar-li que, si us plau, surtin places de catedràtics en els propers anys, perquè el professorat funcionari vol anar més enllà, canviar de categoria i no ésser sempre un peó al tauler d’escacs tota la vida. El més lògic seria traure places si es fan oposicions a altres cossos docents, però no sé per quin motiu no interessa, en canvi, sí crear més places per a inspectors, i més oposicions per al professorat interí, com també invertir milions per canviar altre cop de nom el Departament, l’anomeno així, perquè ja no sé com dirli, en canvi, per al professorat funcionari pal.

També veig il·lògic que el professorat hagi de fer currículums i presentar-los al director del centre al qual vol optar, si no vol o pot concursar al concurs de trasllats. Això fa que ens molts casos, un company pugui dir mal de l’altre per apoderar-se del seu lloc de treball. Venen rivalitats. Espero que des d’aquí entengui i prengui nota de les meves consideracions perquè donen manca de transparència al Departament d’Ensenyament o d’Educació, al qual pertanyo. Un professor funcionari de carrera d’ensenyament secundari al qual de poc ha servit superar les oposicions.