Amics

Sr. Director:

Gràcies a Déu, al llarg del camí he trobat persones bones, persones que m’han escoltat, que s’han solidaritzat amb mi i que m’han fet despertar l’esperança en l’ésser humà. Sense aquestes persones que m’han atès al telèfon, que m’han escoltat, que han respost els meus missatges, jo no sé on seria. Potser ara és el meu torn d’escoltar, atendre i contestar missatges, missatges que potser no són de veu o un whatsapp, missatges que provenen de les persones més properes, dels meus pares, dels germans, dels nebots, del veïnat…

Missatges que poden especificar en un crit de dolor, en un crit d’auxili, en un crit amenaçador, en un desinterès per la vida i els quals, si jo puc atendre, demano a Déu i als àngels protectors que em donin la força per respondre amb saviesa i amor, dedicant-los temps i bona voluntat. A vegades, el millor que es pot fer per contestar bé aquestes crides d’atenció i auxili és una oració, ficar el pensament amb amor en aquella persona, enviar-li bones vibracions i deixar que les paraules brollin de la nostra ànima desitjant tot el millor a aquella persona, recordant que tal vegada siguem nosaltres, el dia de demà, la persona necessitada d’amor i atenció i com ens agradaria que ens ajudessin o ens han ajudat en els moments complicats.

Gràcies.