Les targetes insegures d'Ibercaja
Imatge d'arxiu d'un dels sistemes per clonar targetes bancàries.
SR. DIRECTOR:
T’inciten a utilitzar targetes de crèdit venent-te la seguretat del producte. Tot molt bé, tot perfecte, fins que arriba el problema. Tens la mala sort de topar amb uns delinqüents i, a partir d’aquell moment, estàs indefens per part de l’entitat bancària.
Jo, el mal encontre el vaig tenir el 27 d’octubre. Aquell dia, dissabte, vaig ser a Ikea de Saragossa amb un familiar, pagant la compra amb la meva targeta Visa d’Ibercaja. Al sortir amb el meu cotxe i recórrer uns metres, em vaig adonar que la roda del copilot estava sense aire. En aquell mateix moment va aparèixer un home que es va prestar a ajudar molt voluntariosament, encara que de sobte li van entrar presses i se’n va anar sense acabar de posar la roda.
La meva bossa continuava al seient posterior del cotxe. L’endemà, em vaig adonar que faltava la cartera. Vaig entrar a internet i, després de veure alguns moviments importants de sostracció de diners a través de caixers automàtics, vaig trucar a l’entitat per anul·lar les meves targetes. Després de les denúncies policials i amb l’informe del taller, on van especificar que la roda estava tallada a propòsit, vaig fer les oportunes reclamacions a la meva agència d’Ibercaja. El tracte no va ser gens empàtic, per qualificar-lo d’alguna manera. El departament d’atenció al client va contestar a la meva reclamació que no podia tornar-me els diners robats, ja que havien utilitzat el codi pin correcte, ja que la meva responsabilitat és protegir la targeta i el codi de seguretat.
Per descomptat que en cap moment no vaig facilitar a ningú el pin, no el tenia apuntat enlloc, ni aquest té relació amb cap dada personal, ni cap altra dada. Existeixen indicis suficients que vaig ser víctima d’un robatori amb premeditació i traïdoria. Que la persona o persones que van actuar eren professionals amb un mètode planificat: prèviament vaig ser elegida i, identificat el meu cotxe a l’aparcament, previsiblement a la caixa de l’Ikea, van visionar el meu pin, i van ser ells els que van tallar la roda per procedir a la sostracció de la cartera utilitzant una actitud d’aparent ajuda. No hi va haver negligència per la meva part com al·lega l’entitat (que en tot cas la llei obligaria a demostrar), sinó una sostracció il·legítima del pin.
Vaig utilitzar la meva targeta amb la protecció necessària i proporcionada que utilitzem la majoria al pagar en una caixa. Com a client, no entenc que Ibercaja no tingui una assegurança que ens protegeixi en aquests casos, ni cap responsabilitat, donant-se com a solució la invitació de recórrer als tribunals de justícia per reclamar els teus drets. D’aquesta manera, Ibercaja converteix el client, a qui hauria d’ajudar, en el seu litigador. Segur que no sóc l’única víctima d’aquest tipus de robatori i de la resposta de l’entitat, espero que la meva negativa experiència serveixi d’advertència per als usuaris de la inseguretat de les seves targetes.
