L'àngel de la Joana
SR. DIRECTOR:
En pau. Amb l’escalf permanent de tots nosaltres, de tots els seus, ha marxat cap al cel la Joana per raure amorosa al costat del Josep Maria, amb qui va construir tota una vida de plenitud, plena de fruits, curulla d’amor. Una dona bona que en el seu comiat de la vida no va voler queixar-se, sinó agrair permanentment les atencions dels qui a l’hospital Montserrat vetllaven que el seu trànsit fos el més dolç dels possibles. Un agraïment per a qui la va cuidar, que va demanar a les seves filles que ho fessin ben públic, i aquesta carta vol ser-ne fidel testimoni. Una dona, la Joana, que ha estat mare, esposa, tieta, padrina, amiga, padrineta, germana estimada. La petita, vinguda al món durant el cru exili del Josep i la Maria, protegida i cuidada pel Josep i el Mario en temps difícils. La Joana jove que va aixecar amb el Josep Maria la més gran construcció de vida: l’Ana i la María José.
La dona sempre acollidora i generosa que va cuidar sempre la mare perquè el pare va emprendre massa aviat el camí del no-retorn per culpa d’un desgraciat accident a França. La Joana, sempre disposada a ajudar, a participar, a crear caliu al seu entorn. La dona que va voler veure el món al costat de la seva vida, compartint fins i tot la mirada. Ara, aquesta dona bona compartirà també descans amb qui fou la seva vida, a Almenar, emparats fins a l’eternitat per un àngel, aquell que des de dalt de tot de l’església els tindrà sempre oberta la porta del cel.
Padrineta Joana, com t’estimem.
