Sobre els mitjans de defensa al Cos d'Agents Rurals
President de l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya (ASPARC)
SR. DIRECTOR:
Aquests dies hem llegit en algun mitjà de comunicació una carta d’un sindicat de treballadores públiques amb representació al Cos d’Agents Rurals fent afirmacions sobre la voluntat de no portar armes d’una suposada majoria de persones membres d’aquest cos. Des de l’Associació Professional d’Agents Rurals volem aportar la nostra visió i dades que indiquen el contrari.
Primerament, enviar als mitjans una carta parlant de “només dos morts”, just en les dates en què s’ha enviat (el dia abans de començar el judici contra l’assassí confés dels dos companys), ho trobem una gran manca de consideració vers les seves famílies, que des d’un primer moment han exigit al Govern més mesures de seguretat per als Agents Rurals.
Considerem totalment irresponsable que es qüestioni l’ús d’arma de foc per part dels Agents Rurals en les actuacions de risc que es defineixin, com ho és la caça. En l’únic que coincidim amb el comunicat és que no s’ha de demonitzar el col·lectiu dels caçadors; des de l’ASPARC sempre hem defensat que la perillositat no depèn només del tipus d’actuació, sinó de la persona que tens al davant. En l’àmbit rural i forestal, lluny de qualsevol suport policial, qualsevol agent que no disposi d’elements de seguretat i/o defensa, ni de la formació per utilitzar-los, pot ser agredit per intentar fer la seva feina, sense cap opció de defensar-se.
Per fer afirmacions i parlar d’opinions majoritàries, cal representar la majoria d’un col·lectiu (no és el cas de l’esmentat sindicat) o bé aportar dades precises i rigoroses. El 2017, pocs mesos després del doble assassinat, l’ASPARC va realitzar una enquesta, oberta a totes les persones membres del Cos d’Agents Rurals, els resultats de la qual són clars i incontestables (amb un marge d’error del 5,75%). A les conclusions d’aquesta enquesta, el 90% dels agents veuen necessari disposar d’elements de protecció i de formació, i només un 3,4% considera que no fa falta dotar d’arma els Agents Rurals.
Volem recordar que el Cos d’Agents Rurals és un col·lectiu que realitza tasques de vigilància, inspecció i control d’activitats que estan regulades (o prohibides) perquè poden perjudicar el medi ambient, col·laboració amb la gestió del medi natural, policia administrativa i policia judicial mediambientals. Tasques bàsiques, que han d’executar tots els agents pel simple fet de pertànyer al Cos d’Agents Rurals. Així ho estableix l’article 144.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’article 283 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i diversos articles de la Llei i del Reglament del Cos d’Agents Rurals. També cal recordar els reconeixements de la Fiscalia de Medi Ambient envers la tasca dels Agents Rurals en la investigació dels delictes ambientals. Finalment, volem recordar que el Cos d’Agents Rurals es va crear el 1986, després de la transferència de les competències de l’Estat a les Comunitats Autònomes. El personal estatal es va transferir amb armes de dotació, i el cos català es va definir en el seu reglament com a cos armat. Posteriorment, la Llei 17/2003 del Cos d’Agents Rurals va disposar que s’ha d’elaborar el seu reglament d’ús d’armes, un reglament que, després de més de 10 anys d’esborranys i dels fets d’Aspa, encara no ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat, tot i estar contemplat a la Moció 35/XI del Parlament de Catalunya, sobre el Cos d’Agents Rurals i la seguretat ambiental, i aprovat per la unanimitat dels grups parlamentaris.