L'art d'esquivar responsabilitats

Sr. Director:

8.33 h: Arriba un SMS que avisa que el transport escolar que havíem d’agafar a les 8.35 s’ha anul·lat per neu a la carretera. És el tercer dia en una setmana. No, no estem a Salou, estem a l’Alta Ribagorça. Com que ens coneixem tots, parlem amb els polítics locals. Invoquen el fet que la carretera no està prou neta, com si el pas de la llevaneus fos un atzar diví i no una de les seves obligacions. No, no és seva, ens diuen, és competència de la Generalitat. El primer dia ho acceptem, el segon ens comencem a rebotar, i el tercer pensem que els nens, els malalts i els treballadors de tots els sectors potser s’hauran de quedar a casa fins al març. Serà millor que aturem l’economia local fins a nou avís –de fet, el transport escolar no hauria d’existir perquè tots sabem els perills que amaga la carretera–, i que Déu mos guardi de tenir una urgència mèdica. I quan ens facin fora de la feina sempre podem acabar traslladant-nos a la costa, que allí no haurem de faltar tan sovint...

8.50 h: Moltes famílies decideixen baixar els seus fills a estudi. De debò és més segur no donar el servei de transport (amb conductors professionals i 4x4 equipats amb rodes de neu) que obligar els particulars a traslladar- se en els seus vehicles? Els particulars ho fem perquè no ens podem permetre el luxe d’aturar la sanitat, l’educació i l’economia de la vall. Però les autoritats encarregades de gestionar carreteres i serveis de transport (siguin les que siguin) no estan complint amb la seva obligació. Perquè no, no és més segur. La carretera hauria de netejar-se a l’hora i amb la freqüència suficient per assegurar que treballadors, malalts i infants puguin circular, i que serveis com el del transport escolar no siguin cancel·lats (traslladant així el risc als particulars). La resta és esquivar responsabilitats. I la política hauria de ser l’art d’assumir responsabilitats, no d’esquivar-les.