Abusos sexuals

SR. DIRECTOR:

Ara que es torna a parlar tant dels abusos sexuals de fa molts anys, la generació actual hauria de saber que, als anys 60, moltes de les coses que ara són denunciables i punibles eren habituals en molts àmbits. De maristes, capellans, professors i tot tipus de persones en general que intentaven posar la mà en llocs inadequats, n’hi havia probablement bastants més que avui dia, la diferència més gran era que ningú s’atrevia a dir res als seus pares, entre altres coses per la falta de confiança, i tabús, perquè no s’ho creien i no ens atrevíem a dir-ho.

Per exemple, als 13 anys, tenia un amic de la mateixa classe que el marista L.V. (no cal el nom perquè fa més de 55 anys), ja era un vell repugnant, se l’emportava cada dia a la seva habitació i un dia d’aquests li va dir les preguntes de final de curs de la seva assignatura, ningú deia res, ni direcció ni companys, ni pares ni la societat, tothom tancava els ulls.

A les dones de totes les edats, especialment des que començaven a tenir alguna cosa, qualsevol home (sense modals, però eren molts) els podia dir les guarrades que volia al carrer i a tot arreu; familiars com padrins, tiets, etc., o veïns tocaven sense vergonya i a vegades entre les rialles dels que veien el que no havien de veure i no passava res. Senzillament, no se li donava la importància que tenia si no era una cosa molt i molt greu com una violació amb mort. Afortunadament anem millorant en algunes coses com aquesta