A les vigílies del trasllat
Pels presos i exiliats - Com cada dilluns, el grup de Cantaires de Ponent es va reunir davant de la Paeria per reivindicar, a través de la música, la posada en llibertat dels líders independentistes empresonats i que els que es troben a l’estr ...
SR. DIRECTOR:
Dilluns, 28 de gener, vam fer la cantada número 62. Seixanta-dues vesprades cantant per la llibertat dels presos polítics i pel lliure retorn dels exiliats i les exiliades des d’aquí, des de la plaça Paeria. No sabem, cantaires, com agrair la perseverança, la constància, la persistència per fer denúncia d’aquesta injustícia flagrant, d’aquesta repressió que desautoritza l’Estat i, alhora, per reclamar, per exigir, la llibertat immediata de les preses i dels presos polítics. Moltíssimes gràcies a totes per ser un dilluns més aquí, per haver-hi estat sempre des d’aquell llunyà 20 de novembre del 2017. Moltíssimes gràcies a totes les que han fet possible les cantades des del punt de vista logístic: la gent de l’equip de so, la gent que posa les tarimes i els projectors quan cal i les pantalles que compten els dies de captiveri; la gent que porta les banderes, els estendards, les pancartes, la gent que expressa els seus missatges, la gent que ens diu les seves poesies, la gent que hissa els llaços als balcons de la plaça, la gent que ens fa a mans propostes de cançons i cançons adaptades, la gent que fa fotografies i enregistraments d’aquestes mobilitzacions continuades. Moltíssimes gràcies a totes i a tots per tot i per tant!
Seixanta-dosena cantada, dèiem. Probablement la darrera abans que el Joaquim, la Dolors i el Raül, el Jordi Cuixart, el Jordi Sànchez i el Jordi Turull, la Carme, el Josep i l’Oriol siguin traslladats a Madrid per ser jutjats per uns delictes inventats que només existeixen en la ment d’un sistema judicial incompatible amb una democràcia mereixedora d’aquest nom.
Com sabeu el Suprem ha denegat fa poques hores deixar lliures els presos polítics abans del judici perquè –fa fàstic dir-ho– les visites de Torra a Puigdemont –argumenten– agreugen el risc de fuga. És a dir, que allò que fan altres i no els mateixos acusats determina el criteri del Tribunal Suprem. Inacceptable, impropi d’una justícia imparcial, impropi d’una democràcia.
Seguim aquí, dempeus, i hi seguirem, acusant l’estat espanyol de voler revenja i no pas justícia, de represaliar la dissidència, de buscar el càstig exemplar perquè en molts anys ningú no gosi plantar-li cara democràticament, pacíficament, amb les urnes i les paperetes com a única arma. Seguim aquí, cantant, atentes a les convocatòries de mobilització que arribaran en els propers dies, perquè aquesta repressió ha de ser contestada, en peu de pau, des del carrer, amb la unitat de totes i tots els demòcrates.
Preses i presos polítics, us volíem a casa, us volem a casa. Som prop vostre malgrat els barrots, i ara hi seguirem estant també malgrat la distància. No esteu sols, no esteu soles. Una abraçada de la gent de la plaça Paeria de Lleida que estima aquest país, que estima la democràcia i que us estima a totes i a tots vosaltres.
