Onatge a les costes de Lleida
Platges de Lleida a La Sexta
Sr. Director:
Avui he somiat que la nostra estimada ciutat tenia mar, un mar blau, amb onades i olor de sal, amb centenars de gavines que volaven sobre el nostre bonic port, on els nostres valents pescadors amb els seus vaixells iniciaven la seva tasca diària, per pescar a les nostres immenses planes, moltes vegades aguantant sols ardents i boires infinites.
Veig també un gran castell a sobre d’un gran turó, que com un far gegantí ha servit, durant milers d’anys, perquè els nostres mariners arribin a bon port i que, en veure a la llunyania tan magnífica obra pètria, els nostres pescadors de sardines, seitons i de les seves famoses anxoves a la Lleidatana, que són la veritat de fama mundial, com també els seus caragols a la marinera, respirin els seus mariners alleujats, en veure el seu port tan a prop dels seus vaixells.
Però no pot ser, sento un batec al meu cor. El meu somni s’ha fet realitat? Tinc a les meves mans el diari d’avui i, com per art de màgia, a la seva última pàgina, hi ha una notícia molt esperançadora que afirma:
Lleida per fi té mar, i amb molt onatge, per cert, continuo llegint amb curiositat la notícia de l’agència Efe, que diu: «L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) alerta d’“avís taronja només a les costes de Lleida per fort onatge”.» Impàvid i desconcertat i a punt de posar-me el vestit de bany, em dirigeixo a obrir el gran finestral del menjador, on des del balcó podré admirar aquest fort onatge que banya, gairebé als nostres peus, aquestes immenses platges de sorres fines, amb aquestes aigües transparents i càlides, de les nostres llargues i planes costes lleidatanes...
Però en obrir la finestra, oh, gran decepció, només em trobo boira i més boira, i del mar amb el seu temible onatge i de la seva alerta taronja, res de res, i de la seva olor de sal, del seu port mariner −que és l’enveja de Tarragona i Salou−, res de res, només m’hi trobo coloms, i la humitat i el fred de sempre per aquestes dates, a la nostra sempre i volguda estimada ciutat de Lleida, on la seva mar només va ser un somni, i res més.
