Resposta al sector caça del David Colell
Grup Caçadors de Lleida
La marxa va sortir de la subdelegació del Govern i va recórrer l’Eix Comercial.
SR. DIRECTOR:
Tothom té el dret a manifestar-se i a reclamar el que creu que és just. Vostè parla d’explotació canina. Miri, totes les races de gossos en els seus inicis eren caçadores i ho porten a la sang, és natural per a ells; el que no és natural és pintar-los els picarols amb purpurina, tenyir-los els pèls o tractar-los com humans.
Parla d’ostentació cruel a les xarxes socials, a mi m’agrada publicar com ha anat el dia de caça amb una fotografia. Per què, no? Estem en una societat que vivim més a les xarxes socials que a casa nostra, no crec que el fet de publicar fotos sigui ostentació de crueltat ni dolent. Si vostè creu això, jo puc dir que una foto d’un lleó que devora el que ha caçat és ostentació cruel...
Respecte que cada cop les espècies tenen menys hàbitat, la caça no en té cap culpa!, però la raça humana, sí! Hem envaït el seu hàbitat amb construccions i carreteres però la raça humana creix i necessita llocs on viure, escoles, hospitals, etc. La solució seria enderrocar-ho tot i anar a viure en coves, així els animals tindrien el seu hàbitat... vostè té casa o pis, no? O viu en una cova? És part de l’evolució, no creu?
Jo crec que de l’extinció d’un animal en té més culpa la contaminació, el no-reciclatge, la sobreexplotació dels recursos naturals, com l’explotació forestal per dir-ne una... perquè si fos així, el problema de superpoblació del porc senglar no hi seria i, al contrari, cada dia és més un problema per a l’agricultura.
La caça genera 6.475 milions d’euros i dóna feina a 187.000 persones a tot Espanya, representa un 0,3% del PIB, cosa que equival al 13% del sector agrícola, ramader i pesquer, el 4% de la construcció o el 9% del sector finances. És la tercera categoria amb llicències esportives per sota del futbol i bàsquet. Els caçadors gasten anualment una mitjana de 2.425 € en desplaçaments, hotels..., gastem una mitjana de 2.306 euros amb cotes de caça –i aquests diners repercuteixen en l’economia de les poblacions rurals– i una mitjana d’uns 500 euros anuals en restaurants. Veterinaris, concessionaris de cotxes, assegurances, pinsos, agents rurals, guardes de caça, vigilants...
No és que la caça passi davant de cap col·lectiu, ni que imposi interessos, ni que acapari res. La caça genera uns ingressos que molts col·lectius ja voldrien i gràcies a això la caça manté: – Parcs naturals, reserves nacionals, camins, infraestructures dins dels parcs, etc. Innecessària? Digueu-ho a un agricultor, o a un pare o mare que han perdut el seu fill en un accident de trànsit per culpa d’un animal cinegètic (és clar, ells hi eren primer, nosaltres hem envaït el seu territori, no?, i què fem?). Segons un estudi del RACC a Europa es produeixen més de 507.000 accidents de trànsit i un cost de 800.000 milions d’euros per danys causats. L’any 2016 a Espanya es van registrar 9.742 sinistres agrícoles un 12% dels quals són causats per espècies cinegètiques, estudi fet per Agroseguro.
La caça regula les superpoblacions d’animals i no es gasta un dineral amb vacunes anticonceptives que no serveixen per a res. La caça genera llocs de treball directes o indirectes, ajuda l’agricultura, ajuda el món rural i és el caçador el que alimenta o posa aigua quan la fauna ho requereix. PD: personalment la caça és una forma de vida! Jo només m’alimento del que puc caçar, ja que és carn molt sana, 0% grassa i 100% pura; de fet, moltes carns porten tot tipus de conservants que no sabem què són!
