Rèplica a la carta del caçador Lluís Quero

SR. DIRECTOR:

Li agraeixo que sigui prou tolerant com per reconèixer la llibertat d’expressió, un dret que està amenaçat. Però li aconsello que no faci passar com a cert el que no ho és. Respecte als gossos, inclosos els de “races potencialment perilloses”, el que no volen és morir o caçar fins a l’extenuació, ni ser penjats o tirotejats quan no són útils. El que volen és afecte i gaudir d’un benestar que no tenen quan viuen lligats i tancats durant dies fins que no surten de batuda. No és correcte tractar un gos igual que un humà, però tampoc es mereix la vida, curta i accidentada, del gos de caça.

Vostè diu que li agrada publicar fotografies a les xarxes socials sobre com ha anat el dia de caça. S’ha preguntat si fereix la sensibilitat d’algú? Creu que és educatiu veure animals cosits a trets? Però, és que jo em referia als casos extrems, com els d’una canilla que cau per un barranc; un caçador que mata a cops una guineu amb la cama amputada per un parany; un menor disparant des del cotxe al costat del seu pare, aus protegides... I molts més “casos aïllats”, com diuen vostès, que passen a diari, exemples de sadisme i psicopatia que ocorren perquè la llei és tova amb els caçadors i els partits polítics els avalen (excepte PACMA). Segueix dient que la caça no té la culpa que les espècies tinguin menys hàbitats, sinó que la culpa és de la “raça humana”.

Que no és l’ésser humà qui practica la caça? Després cau en un tòpic antiecologista: “La solució seria enderrocar-ho tot i anar a viure en coves”. I em pregunta si jo visc en una cova. Només li diré que la caça és una de les causes principals de l’augment d’espècies en perill d’extinció. La caça va situar l’ós pirinenc al límit de la desaparició i va motivar la reintroducció d’exemplars eslovens per salvar l’espècie. Els caçadors no tenen ni idea del nombre de tords que hi ha i vostè els segueix caçant en grans quantitats, com es pot veure a les fotos que penja. Es caça sense tenir en compte els censos de fauna. El 80% del territori estatal està declarat terreny cinegètic. Això suposa impactes diversos al món rural, com el tancament de camins i vies pecuàries. A més, l’ocupació excessiva del territori posa en perill l’ecoturisme i l’astroturisme. Fins i tot es caça als parcs nacionals.

Diu també que de l’extinció d’un animal en té més culpa la contaminació, no reciclar... Es deu referir a les tones de plom que disparen els caçadors i que contaminen terres i aigües o als cartutxos que no recullen ni reciclen. Quan parla de la superpoblació de porcs senglars, s’oblida de les hibridacions amb porc domèstic perquè tinguin més cries o de l’extermini dels seus depredadors: óssos, llops i linxs. El mateix amb els conills: es queixen del mal que fan a l’agricultura, mentre maten guineus, el seu depredador principal. Afirma, assessorat pels seus amics d’Artemisan, Jara y Sedal o Cinegeticat, que la caça genera milions d’euros i dóna feina a milers de persones. També el tràfic de drogues, armes i animals (incloses persones) genera molts guanys.

Però això no vol dir que s’hagi de permetre. Ara bé, per a la ultradreta, la caça i els toros són béns a preservar, fins i tot per sobre de la protecció contra la violència masclista. Ha tingut en compte les despeses externalitzades que genera la caça? Com per exemple: la dedicació d’Agents Rurals a controlar els caçadors, els danys dels furtius o les víctimes humanes de la caça (1.500 morts en 15 anys)? Quant val per a vostè una vida humana perduda per culpa d’un caçador? Són tolerables morts i ferits que podrien evitar-se si la caça es prohibís o controlés millor? Parla d’accidents de trànsit per culpa d’un animal cinegètic.

La majoria d’aquests accidents són causats per la mala pràctica de la caça i per la manca de passos de fauna. El més extraordinari dels seus despropòsits és quan diu que la caça manté parcs naturals, infraestructures... No deuen ser més aviat els impostos que paguem els contribuents (la majoria no som caçadors) els que ho mantenen?

Finalment, remata el seu discurs amb la perla següent: afirma que (com al paleolític) només s’alimenta del que caça, ja que la carn de caça és molt sana: “0% greix i 100% pura.” No digui que un porc senglar no té greix i que la carn és pura. Se’n mofaran. Com a mínim, la carn que vostè consumeix està contaminada pel plom que ha usat per matar l’animal. Perquè pugui variar la dieta i alimentar-se de forma sana i respectuosa amb el medi ambient, li recomano els productes de l’agricultura i la ramaderia ecològiques. I, per a la seua salut mental, li recomano que no surti a caçar i que llegeixi algun llibre, com els de l’excaçador Jorge de Pallejá, o que caci animals com ho faig jo: amb la càmera fotogràfica. Una persona culta, amb valors ètics i morals no pot practicar la caça tal com es fa avui dia.