La sorra d'Argelers

SR. DIRECTOR:

Argelers és un destí de postal proper a Catalunya. Hi vaig ser de vacances i en aquells dies de sol i de platja de sorra fina, vaig descobrir el mal de les tempestes d’estiu. La Ramona, una xiqueta de 15 anys dels Omells, també va ser a Argelers. Jo m’allotjava amb la família en una caseta de fusta, vora el mar. Ella va dormir sola a la sorra. 15 anys són els mateixos que té el meu germà i encara cridem papa i mama.

A mi i els meus germans ens introdueixen a la història amb els aprenentatges vivencials. Ella en va ser la protagonista. La Ramona va marxar dels Omells, encara no sabem si el 38 o el 39. Volia trobar-se amb el seu pare a prop de la frontera amb França. Va viure a la platja d’Argelers i en va sobreviure. La Denise, una francesa de la seva edat, se la va endur a casa seva i la va acollir. La Ramona va trobar el pare i van tornar junts, encara no sabem perquè, a viure en les misèries de la postguerra. Un happy ending.

La platja d’Argelers era el lloc de destí de molts i moltes que fugien de la guerra i dels vencedors. L’estiu va ser clement, el desembre va ser gebrat i va començar a haver-hi baixes. Els van recloure a la platja tenint com a única sortida el mar Mediterrani. Per protegir-se del fred, s’embolcallaven de la sorra fina. El refugi era un miratge que es va convertir en un camp d’internament més que d’acollida. Una trampa mortal.

La meva repadrina Ramona va tornar d’Argelers i ens en va parlar poc. Va fer la promesa que no hi tornaria. Nosaltres hi vam tornar, per conèixer el passat i viure el present. La ruta ens va dur per Ribesaltes, la maternitat suïssa d’Elna i Cotlliure. La ruta de la Retirada dels republicans va ser el nostre sojorn estiuenc. A la platja del Nord, allà on estaven reclosos els refugiats, costa trobar la senyalització de la vergonya. En aquella sorra mortífera que va soterrar il·lusions ara es planten para-sols.

La sorra que ha colgat dignitats, de tant en tant, en una tempesta d’estiu ha de fer emergir la memòria dels oblidats.