Un claustre per fer política
SR. DIRECTOR:
El 14 de febrer, el Claustre de la Universitat de Lleida va aprovar una declaració per la llibertat dels presos polítics i contra la judicialització de la política catalana. Es va aprovar amb 115 vots a favor, o sigui, una majoria aclaparadora que, en realitat, es correspon aproximadament amb els impulsors de l’acte. El claustre ha d’utilitzar-se per tractar assumptes importants i no per a votacions estèrils, mítings i consignes polítiques. Això es fa llogant la sala d’un hotel, en locals del partit amic o fins i tot al mateix carrer. La Universitat la financem tots amb els nostres diners i, a més, les taxes que paguen els pares dels alumnes no són per fer política. Aprovo el rector de la Universitat, que amb bon criteri va defensar la neutralitat de la mateixa institució i la necessitat de no posicionar-se en cap sentit polític. Suspenc el professor, portaveu de la plataforma impulsora, que promou un claustre per defensar democràcia i llibertat, però no promou claustres per fomentar valors com l’esforç, la dedicació, el compromís, l’honestedat, etc. Jo visc en aquesta ciutat i puc assegurar que durant quaranta anys ho he fet amb democràcia, llibertat i sense repressió. En resum, es va utilitzar la Universitat perquè uns quants (professors i alumnes) es fessin un bany d’ego i notorietat sobre un assumpte que ja està trillat. Davant d’aquestes actituds i sota el paraigua de la llibertat de càtedra, em pregunto què és el que s’ha de transmetre en determinades aules i, la veritat, em preocupa.
