Els franquistes s'atrinxeren

SR. DIRECTOR:

La realitat s’imposa vergonyosament, ni el pas del temps, habitual forma d’oblit o de mitigar un record, ni la trista història d’una rebel·lió “gloriosa” amb milers de morts, ni el pudor de les mirades incrèdules del món que ens mira semblen ser prou motius perquè encara avui, després de vuitanta anys alguns, molts, massa s’atrinxerin amb Franco al Valle de los Caídos.

Sento una vergonya vergonyant i enganxosa que em sobrepassa pel sol fet de saber-me encara espanyol, espanyol de fet, no de sentiment.

Els hereus del franquisme que han governat molts anys al seu aire i s’han enriquit amb això aspiren encara amb la plenitud dels seus gens en acció a governar sota la protecció de la tomba del que va ser i és per a ells el gloriós Caudillo. Massa pensen que, si el desenterren, el seu fantasma podria rondar i perseguir-los per tot arreu, i és per això que no volen que sigui despertat de la seua tomba i perdre la seua fins ara santa protecció i els vots que aquesta representa.

Potser l’hauríem d’enterrar novament a la mateixa vall, entre les seves pròpies víctimes, sense mausoleus que el glorifiquin, en una tomba o sense tomba, simplement entre els seus morts, sense gaires moviments que puguin despertar encara més fantasmes. “Massa temps glorificat”, aquest hauria de ser el text de la seua tomba. És ben clar que el dictador ho va deixar “tot lligat i ben lligat”. Controlant la transició va aprofitar per sembrar moltes de les llavors que fins a dia d’avui, per increïble que sembli, creixen a tot arreu, ja que com podem veure estem en un país on insultar sense control, mentir a consciència, ser fanàtic i violent sembla que cotitzen a la borsa.

Tant de bo un miracle s’imposi, i aquell “desinfectador” que volia desinfectar Catalunya, ajudat per molts, utilitzi el desinfectant per apaivagar tant d’insult en va, tanta mentida inacceptable i apaivagar el fanatisme i la seua violència. Jo no vull viure en un país novament ple de trinxeres. Com la majoria, estimo la pau.