Respecte al barri

SR. DIRECTOR:

Una vegada més, i van moltes, al centre cívic de la plaça de l’Ereta de Lleida s’han celebrat unes eleccions, aquest cop del Senegal. No tinc res en contra que qualsevol país faci eleccions per escollir els seus representants, el que no m’agrada és que l’ajuntament de Lleida sempre cedeixi el mateix lloc, el centre cívic de la plaça de l’Ereta. La ciutat disposa d’altres centres cívics, alguns més grans i amb millors condicions per a exercir aquest dret; de fet, l’edifici de la plaça de l’Ereta és el segon més petit del total de nou centres cívics de què disposa l’ajuntament a la ciutat, i per als ciutadans que s’hi desplacen suposa fortes mancances: dificultats per aparcar el vehicle, manca zones de descans per suportar les llargues cues, establiments que ofereixin aigua, aliments bàsics, etc. Diumenge, 24 de febrer, segons publica textualment el diari SEGRE: “Centenars de senegalesos van fer cua ahir davant del centre cívic de l’Ereta, al Centre Històric, per poder votar en les eleccions presidencials del Senegal al col· legi electoral que es va instal·lar en aquest equipament municipal. La gran afluència de persones va obligar a instal·lar unes tanques a l’entrada per ordenar tota la cua de votants.

La queixa té el seu fonament en la pertorbació del descans que patim els veïns, aquesta plaça és de petites dimensions i envoltada d’edificis que fan d’amplificador del soroll, cosa que provoca que les cues de gent que utilitza el centre cívic alterin considerablement el descans dels veïns. Les votacions es fan en diumenge i aquestes persones acostumen a començar a fer cues a partir de les sis del matí o fins i tot abans. Tot aquest soroll es manté al llarg de tot el dia; matí, tarda i vespre.

Com a veí del Centre Històric no puc entendre que totes aquestes iniciatives es concentrin al centre cívic de l’Ereta, que sempre s’utilitzi aquest centre, quan certament l’ajuntament disposa d’altres instal· lacions més ben preparades. Per altra banda, l’ajuntament diu que està treballant per promocionar i recuperar el centre històric, però la realitat dels veïns que fa temps que hi vivim és d’abandonament, sovint amb pensaments de renunciar i marxar a viure a una altra part de la ciutat. Estem cansats de la concentració de serveis socials i la falta de control de les ordenances municipals de civisme, convivència i circulació de vehicles. Necessitem que tothom respecti el barri