Acabar en una residència
La residència i el centre de dia per a gent gran Balàfia II, ahir al matí.
Sr. Director:
Em dic Josep Maria Ponte i Llop, nascut a Barcelona el 16 de juliol del 1946, sóc vidu d’una dona absolutament meravellosa que desgraciadament va morir als meus braços fa sis anys. Des d’aleshores he estat a diferents residències que gràcies al meus estalvis encara puc pagar. Tinc dos fills i dos néts meravellosos. El que crec amb tota la sinceritat és que cap residència és en absolut la meva fantasia, perquè, en primer lloc, em desarrelen de la meva estimada i contaminada ciutat.
Si em permeten una hipèrbole, la meva situació em recorda la sèrie dirigida pel Chicho Ibáñez Serrador i protagonitzada per José Luis López Vázquez que es deia La Cabina. Insisteixo, però, que a totes les residències m’han cuidat molt bé, però la meva fantasia no era acabar els últims anys de la meva vida ingressat en una residència, on he vist com padrins cada nit demanaven a Déu que se’ls endugués. Jo encara no estic en aquesta fase, però em temo que hi arribaré. Pel cap baix s’han mort 12 o 13 padrins.
La solució crec que seria edificis tutelats, amb assistència almenys d’alguna infermera, assolibles econòmicament i a la ciutat de cada padrí.
