Cara o creu

SR. DIRECTOR:

La notícia de moda és acusar capellans de pederàstia. Alguns no es poden defensar perquè ja són morts o perquè tenen una edat molt avançada. Es parla de molts anys enrere i això crea dubte. Tota acusació té un propòsit, desqualificar un possible infractor, humiliar, fer escarni públic i proporcionar una reparació a la possible víctima.

Saber la veritat és com tirar una moneda a l’aire (cara o creu). La tendència actual no és presumpció d’innocència, és crucificar o acusar.

La gran pregunta de saber (qui és qui?). Qui diu la veritat i qui diu la mentida? Com podem saber la veritat del que va passar fa quaranta o cinquanta anys? Com diferenciar els depredadors sexuals de les persones honestes falsament inculpades? Les notícies dels mitjans de comunicació donen fotografies i noms de religiosos morts o molt grans que no se’ls pot investigar i no es poden defensar.

Com demostrar que el capellà és innocent si no ha fet cap mal? Llavors aquest no és l’agressor, és la víctima, que ha sofert un descrèdit immerescut. És curiós que en una setmana algú destapi tants capellans inculpats. Jo tinc els meus dubtes i no em quadra. Vaig ser alumne intern al Seminari l’any 1974, tenia 10 anys i em tutelava el Pare Francesc Figueres (avui acusat públicament). Era el responsable de tots els nens i dono fe que no he sentit cap cas d’abús sexual ni d’ell ni de cap capellà claretià.

Hi ha una frase que diu: “Es de bien nacido ser agradecido.” Agraeixo als Pares claretians els cinc anys de formació acadèmica, humana i cristiana. La Congregació Claretiana no ens va maltractar, al contrari, ens van donar el seu temps i els recursos que necessitàvem i segueixen fent-ho actualment a les Missions d’altres països o aquí, per exemple, a Valls, amb menjador social gratuït per a persones necessitades.

Per tant, qüestiono l’acusació del pare claretià Francesc Figueres i demano als seus exalumnes en nom dels companys que ens hem posicionat en la seva honestedat i correcció que també s’hi posicionin.