Piqué i la llibertat d'expressió

SR. DIRECTOR:

Després de guanyar el clàssic de lliga al Santiago Bernabéu, Gerard Piqué va expressar, com ja ve fent últimament, la seva opinió respecte al judici al qual es troben sotmesos els líders i responsables polítics del procés. Res de nou a l’horitzó, encara que el to de les respostes dels seus defensors i detractors sembla que va a pitjor. No existeix una crítica constructiva i real entorn de la figura del central, encara que sembla que es busca una entesa o la reflexió necessària que exigeix el conflicte.

L’argument principal en contra és que, com a futbolista, s’ha de limitar a jugar a futbol i deixar els seus pensaments polítics a banda. Un fet que sembla poc realista, ja que quan ho fan Rafa Nadal o Fernando Alonso ningú els recrimina res. Potser és el mateix personatge o l’orientació política que molesta, però és evident que, abans que esportistes, tots ells són persones lliures amb dret a opinar com tothom.

Un altre argument sensible a les declaracions de Piqué és el fet que sigui una persona pública, és a dir, capaç de llançar un missatge que pot influir i fer reflexionar gran part de la societat. Cert, però aquesta teoria s’estén, suposo, a totes les persones públiques com advocats, metges, científics, acadèmics i la resta de professions de tot tipus. Un altre cop ens trobem amb el dret bàsic que tenen les persones a expressar-se lliurement. El vent molesta més quan bufa de cara o en contra?