Devastats o destruïts?
Sr. Director:
En aquestes setmanes, estem veient com transcorre el judici i com les diferents parts s’han presentat a “l’examen final”. Començant per les declaracions dels presos polítics, han assistit tots amb la lliçó apresa i amb la convicció de tombar les acusacions de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. En el moment d’afrontar les preguntes de les parts acusatòries, estem veient com les parts pertinents a formular-les no tenen el nivell de preparació i de rigor que es necessita per a un judici d’aquestes dimensions, un dels més importants en tots els anys de democràcia d’aquest país. Aquest rigor i aquesta preparació, els podem veure amb les accions més sonades de totes les parts. En primer lloc, s’ha parlat de la fiscalia, que en nombrosos moments ha jutjat les idees dels acusats, i la més recent, que no ha transcendit encara, xiuxiuejant les frases al testimoni de dimarts, el tinent coronel senyor De los Cobos.
D’altra banda, trobem l’advocacia de l’estat, que confon presidents i fets, fa de “cotxe escombra” de la fiscalia i, de vegades, li fa el llit descaradament de manera involuntària (coses que passen quan estàs en un “judici” en què predominen les fake news i els tuiters, com ha dit el Sr. Xavier Melero, lletrat del conseller Joaquim Forn). I de l’acusació popular, agafant per referència unes frases del periodista i exmembre de la CUP Antonio Baños: “Per dignitat democràtica i per dignitat antifeixista em nego a parlar d’ells”.
