Lluitem contra la pobresa
SR. DIRECTOR:
La pobresa és un problema complex i multidimensional tant en l’àmbit nacional con en l’internacional. No és possible trobar una solució uniforme aplicable a nivell mundial. A tot arreu, desgraciadament, continua revestint summa importància l’eliminació de la pobresa i la fam, l’assoliment de més igualtat en la distribució dels ingressos i el desenvolupament dels recursos humans sembla impossible.
Que no ens càpiga el menor dubte que la lluita contra la pobresa és una responsabilitat comuna a tots els països. “Lluitem contra la pobresa”, una frase que em causa summament impacte. Com aconseguir-ho? Aquesta és una pregunta que em faig i que suposo s’han de fer moltes més persones. Les persones que s’han enriquit, i no vull entrar en la forma com ho han aconseguit, han duplicat els seus ingressos des de l’esclat de la crisi. En directa simetria amb aquesta duplicació d’intrusions, dels més rics, els serveis socials de la salut, educació i protecció social per al noranta-nou per cent de la població estan sent fortament retallats a Europa, els Estats Units i la resta del món. Què significa això? Això indica que mentre els més rics augmenten la seva riquesa, amb l’augment de l’atur i la contractació de la demanda assistim a la formació d’un món cada vegada més polaritzat entre rics i pobres molt pobres.
A més d’analitzar les riqueses dels multimilionaris del món, els informes documenten les grans sumes gastades en articles de luxe. A tall d’exemple, tenen al voltant de 126.000 milions de dòlars en iots, jets privats, obres d’art, antiguitats, moda, joies i cotxes d’alta gamma. És conegut per tothom que una setena part de la població mundial viu de la pobresa, és a dir gairebé mil milions de persones.
Com podem combatre aquesta pobresa? En part una solució podria ser no utilitzar paradisos fiscals per evadir impostos. Reclamar que totes les empreses que posseeixen o controlen ofereixin un salari digne als treballadors. Fer públiques totes les inversions en empreses i fons de les quals siguin beneficiaris. Més regularització dels mercats, per així fomentar un creixement equitatiu i sostenible. L’onada de corrupció sense precedents, etc. La meva pregunta és la següent: on són els organismes de control?, és de suposar que existeixen; però s’esforcen molt a qüestionar-los.
És tan difícil “lluitar contra la pobresa”, com acabar amb la riquesa del món. La riquesa al món és un estrat social que existeix com una càrrega per a la societat mundial, sense produir res de valor, tanmateix monopolitza grans recursos. El 1998, l’ONU va suggerir que si els països del Nord destinessin 40.000 milions de dòlars durant deu anys, el Sud tindria accés als recursos bàsics (aliments, aigua potable, educació i sanitat), per eliminar la fam, l’analfabetisme i les malalties més importants del món, a més de suportar mancances econòmiques incompatibles amb una vida digna. La pobresa és per als rics una llei de naturalesa. Mahatma Gandhi, gran polític i pensador, va manifestar: “Tot el que es menja sense necessitat es roba a l’estómac dels pobres.”
