Violacions, pederàstia...
SR. DIRECTOR:
La persona no neix dotada de saviesa, bondat, educació o voluntat, s’ha d’aprendre, és necessari ensenyar-ho i no és una tasca fàcil. Els primers mestres d’aquestes “assignatures” haurien de ser els pares, ja que són sistemes d’orientació familiars. Després ja es cuidaran a l’escola de reforçar-les. Els temes mentals s’enllacen misteriosament dins del cervell, com una xarxa que funciona perfectament, sense que sapiguem ben bé què passa realment quan pensem. En qualsevol cas, no podem deixar a l’atzar els instintius impulsos. La moral i l’ètica són el resultat dels diferents processos de reciprocitat que preparen l’individu a construir el seu món i tenir clar el propi criteri. Les persones no som ingenus espectadors, sinó que estem contínuament interpel·lats per tot el que ens envolta (iPod, iPhone, BlackBerry), o algunes pròtesis tècniques, que pensem que posseïm nosaltres, però no, són elles les que ens dominen.
Experiències convertides en sistemes generalitzats d’expressió que fan de la societat ingenus titelles. Els avenços científics i tecnològics ens han allunyat de les lleis que regeixen el cos i l’anima i hem estat víctimes d’una enganyosa il·lusió, que en lloc de fer-nos més feliços, ens ha convertit en esclaus. El raonament és la base en què s’originen els conceptes. Llavors, preguntem-nos, on ens condueixen les noves i modernes formes d’emancipació? Quins conceptes raonen? ¿Els que maltracten els nadons, els que els llencen al contenidor, els joves (amb estudis) que maltracten i violen les noies i, de vegades, inclús en grups d’amics (les modernes manades), els marits que maten la dona, els pederastes (tant se val laics, religiosos o familiars) que destrueixen els sublims moments d’innocència dels infants o la descoberta personal i lliure del canvis físics de l’adolescència? Què s’esdevé en el cervell de tots aquests eixelebrats individus? Encara necessiten més llibertat?
On hem perdut la civilització de la mesura, de la humanització? Els excessos són el símptoma de la barbàrie, i estem convivint amb certeses angoixants. Anem acumulant una successió de ruïnosos esdeveniments, en els quals tots, malauradament, podem ser perjudicats. Els desitjos humans de violència, poder, diners, vici, entre altres, són il·limitats. Potser caldria desintoxicar-nos de tantes imatges i posar un cert ordre.
“Vivim una època postvirtuosa (després de la virtut), no obstant això, ara potser trobem a faltar la moral. Tot i el bagatge intel·lectual de la societat, constatem que som incapaços de solucionar el dèficit de moral que tenim.” Aquestes paraules són del pròleg de Victòria Camps al llibre Tras la virtud, d’Alasdair MacIntyre.
