El bisbe i el judici d'Osca

SR. DIRECTOR:

Era i és el meu costum guardar silenci davant d’un litigi sobre obres d’art que omple de preocupació dues comunitats diocesanes. Em sembla que no és bo posar més llenya a un foc que ens pot cremar. He canviat d’opinió havent deixat passar uns dies per a una reflexió més serena.

Explico amb brevetat el fet: en molts mitjans de comunicació apareixia la notícia que el bisbe de Lleida volia, exigia, reclamava el català com a llengua oficial a Osca o en el judici civil a celebrar el proper mes de maig o en algunes comarques aragoneses. No he realitzat cap declaració. Són afirmacions exagerades i desmesurades, que naixen de la resposta escrita dels lletrats de Lleida al Sr. jutge, seguint les normes processals en haver de presentar aquells documents originals demanats pels advocats de Barbastre.

Davant de l’allau de desqualificacions i insults dirigits a la meva persona i, sobretot, al meu ministeri episcopal, em sento obligat a donar una escarida resposta: no he parlat mai res sobre aquest tema que, d’altra banda, no em concerneix ni tinc cap competència; he procurat sempre l’entesa i la unitat entre persones i comunitats. He buscat la comunió, mai l’enfrontament. Aquesta és la meva responsabilitat eclesial com ens demana Jesucrist a tots els cristians i, molt més, als pastors.

Reconec que aquesta resposta no serà llegida per moltíssims que ho van fer amb la notícia primera. Però em sento més assossegat si els meus diocesans i els amics d’altres parts d’Espanya reconeixen en aquest escrit la meva personalitat serena i conciliadora. No espero rectificacions. Desitjo evitar insults i greuges a la meva tasca eclesial tan presents, per altres motius, en altres parts de la nostra geografia. També, per descomptat, respecte a l’exercici del nostre dret a la defensa, com qualsevol ciutadà o institució, davant d’una demanda presentada contra nosaltres pels advocats de la diòcesi de Barbastre. Confio que publicaran aquesta nota com una carta al director. Li agraeixo la seva amabilitat.