Qui defensa realment el bosquet de Palauet?
Plantada d’arbres per salvar el bosc del carrer Palauet de Lleida
SR. DIRECTOR:
El projecte de reordenació integral que planteja el nou Pla d’Ordenació Urbanística de Lleida (POUM) sobre la zona coneguda com el bosquet del carrer Palauet està essent utilitzat de forma partidista i interessada per algunes persones, les quals intenten confondre l’opinió pública amb mitges veritats o explicacions esbiaixades.
El Sr. Francesc Beà, candidat d’una de les opcions polítiques a les pròximes municipals, s’ha apuntat a aquesta cerimònia, acusant-me personalment de confondre i desinformar, quan el cert és que el plantejament que fa l’equip de Govern passa per plantar als terrenys del carrer del Palauet un dels boscos urbans més extensos de la ciutat.
Per tal d’aclarir conceptes i ser transparent, el millor és confrontar les acusacions amb les propostes que contempla el POUM: en primer lloc, cal saber que la urbanització dels terrenys que incorpora el POUM afecta una superfície de 75.000 m2, dels quals 50.000 passen a ser espais públics (un 79%), distribuïts entre zones verdes (30.500), equipaments (8.000) i els vials rodats i per a vianants, així com la zona de protecció ferroviària (la via del tren limita els terrenys). Els 16.000 m2 quadrats restants són per a la construcció de 530 habitatges, 172 dels quals tindran la qualificació de protecció oficial.
Dit això, centrem-nos amb l’espai verd que alguns diuen defensar. Si comparem dades, és fàcil deduir que els 30.500 m2 que estableix el nou POUM gairebé dupliquen els 16.000 que té el bosquet de Palauet. Qui defensa de debò una ciutat verda i sostenible? Qui defensa, per tant, un gran bosc urbà a la Bordeta, com els que hem creat a Cappont i a Balàfia?
El Sr. Beà m’acusa de jugar amb les il·lusions dels veïns i d’enfrontar-los, però obvia que la urbanització és necessària per al desenvolupament de la zona i per obrir noves connexions amb la ciutat. Una actuació que s’ha de desenvolupar de forma conjunta als terrenys que l’Ajuntament té en aquest espai i als de propietat privada. No solament perquè sigui la millor alternativa, sinó perquè del contrari tot l’aprofitament urbanístic beneficiarà l’interès de particulars i gravarà els interessos generals, a l’haver d’assumir les arques municipals les despeses.
