No sóc perfecta

SR. DIRECTOR:

Dit així sembla lògic, natural, no hi ha ningú perfecte, d’això se’n podria extreure que “va! Per què cal esforçar-se? Si no hi ha ningú perfecte, jo seré una més, del montón o més aviat del montón tirant cap a baix perquè em deixaré endur pels meus vicis i passions… pel plaer...”. “Total són quatre dies.” Raonaments aquests, puerils i egoistes, perquè si et deixes anar, si deixes regna solta als teus vicis i addiccions, resulta que un mal es generarà, primer en el teu cos, que alguna cosa o algú altre haurà de reparar en cas que es pugui reparar… si hi ha sort… i segona, pel mal resultant del bé que deixes de fer, del que podries haver fet. Així és que aquest raonament de “va! Una cigarreta, només es fa mal a un mateix” no em serveix, i el fum que genera el cigarro no fa mal a la gent que l’inhala indirectament? O a l’atmosfera que l’absorbeix? i les decisions incorrectes no fan mal? I quan prenem una decisió inconscientment com és suïcidar-nos lentament a partir de la inhalació d’aquest fum o d’altres substàncies? I quan ens suïcidem lentament a partir de l’absorció desproporcionada de menjar que el nostre cos no pot assimilar?

Només ens fem mal a nosaltres mateixos o també a la persona que haurà de tenir cura de nosaltres? O a les persones, per exemple infants, que degut al nostre pes o mal estat físic general deixem d’acompanyar? I a les persones a les quals neguem el nostre afecte degut al nostre estat depressiu fruit d’aquest mal pas? Aquest primer pas en fals decisiu pot començar avui quan ingerim aquell tros de dolç que ens és perjudicial o aquella primera aspiració de tabac.

Per no parlar de drogues, substàncies més dures, com l’alcohol, el cànnabis, la cocaïna… Primer pas: avui no consumiré alcohol, tabac... posa-hi la substància que vulguis; segon, demà serà un altre dia, no em preocupo pel que passi demà, només penso: “Avui no consumiré.”