Carta a la Marta i l'Oriol

SR. DIRECTOR:

Avui sóc jo qui us escric aquesta carta. Són molts mesos sense vosaltres al nostre costat, són molts mesos de lluita compartida amb totes les companyes i companys d’Esquerra Republicana de Catalunya, són molts mesos des d’aquells darrers missatges d’ànims, d’encarregar-nos de seguir endavant, passés el que passés, i de fer més gran aquest projecte, escoltant, entenent i comprenent tota la bona gent d’aquest país.

Encara recordo, Oriol i Marta, quan vau agafar el partit després de temps convulsos. Sense estridències, sense rancors i plens de serenor, vau saber entendre el moment i us vau carregar tota la militància i els 88 anys d’història a l’esquena. Calia mirar endavant, mirar lluny i mirar profund. I ho vau saber fer.

Encara recordo, Oriol, quan recorries el territori. Amb les teves paraules i, sobretot, amb la teva bonhomia, ens impregnaves de valors republicans. Gràcies a tu vam aprendre a estimar aquesta Catalunya diversa i vam aprendre a comprendre i a entendre. Recordo quan ens deies que tothom tenia motius per sentir el que sentia i que era aquesta amalgama de cultures, de llengües i d’orígens la Catalunya per la qual havíem de treballar. Defugies dels estereotips i abraçaves les complexitats. Parlaves de futur, d’igualtat d’oportunitats, d’equitat, de república, de fraternitat, de fe i de compromís. T’emocionaves i ens emocionaves. Estimaves i et feies estimar.

Encara recordo, Marta, la teva capacitat de gestionar els moments complicats. De saber trobar el camí a cada obstacle, des de la reflexió i la raó, però també des del convenciment i la determinació. Ens sentíem part d’un equip magistralment pilotat. Ens deies que havíem de ser plenament conscients d’allò que ens demanava el país. Que Esquerra Republicana de Catalunya hi havia estat sempre, als bons moments i als no tan bons. Que el país sempre estava per davant del partit. Recordo la teva fortalesa i els valors sobre els quals marcaves el camí a seguir. Recordo el teu comiat i la teva carta d’exili. Recordo els meus plors i els de les companyes i companys, però també recordo el conjur que ens vam fer per no defallir fins a retornar-te a casa.

Avui, aquest país divers, aquest país complex, aquest país ferit ha omplert les urnes de llibertat i de dignitat. Avui, Esquerra Republicana de Catalunya s’ha carregat el país a l’esquena, després de mesos difícils, de pressions i de coaccions. Avui, la fermesa i la coherència de la bona gent d’aquest partit ha donat resposta al clam d’una gran majoria de catalans.

Avui, Marta i Oriol, aquesta Catalunya tenyida de groc va per vosaltres! Us estimem i us necessitem lliures i ben a prop!