Docència suprema
Sr. Director:
Els titulars periodístics (similars tots a Lliçó de llengua catalana que deixa bocabadat el Suprem) ja feien presagiar que la notícia era de les de “per sucar-hi pa”. I van despertar el meu interès, curiós de mena, quan es tracta d’ampliar coneixements propis. L’aprofundiment realitzat em va ser molt profitós.
A més a més, una filòloga (un càrrec destacat de l’Institut d’Estudis Catalans) n’era la protagonista, ergo, l’aprenentatge estava assegurat per part de qualsevol persona interessada.
El judici pel procés va dur l’esmentada filòloga, la Sra. Gemma Rigau, davant del Tribunal Suprem a explicar que la frase “El dia 1 d’octubre s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya”, en castellà (“…se ha de celebrar…”) podia tenir un sentit imperatiu, però, en català (llengua original), el sentit era enunciatiu. Afirmació argumentada lingüísticament i pragmàtica. Heus aquí, doncs, el perquè dels titulars.
Ras i curt: una lliçó magistral i, afortunadament, pública, de llengua catalana i castellana, d’ètica, de moral, de raonament, d’educació. Què més s’hi podria dir?
Finalment, m’adreço a la Sra. Rigau, amb el seu permís. No tinc el plaer de conèixer-la, però no dubto que m’encantaria. Sóc un apassionat de la llengua i en gaudeixo tant com puc. I, així, exerceixo de mestre i intento encomanar aquest gaudi a alumnat, companys, famílies i també familiars i amics meus.
Per tot el que he exposat en aquesta carta (i per altres motius que he hagut d’obviar per manca d’espai), vull afegir-me a les felicitacions que, de ben segur, haurà rebut. També li dono les gràcies per la lloable i extraordinària feina feta des del judici pel procés. Mercès per la seva atenció.
