La llei electoral que s'hauria de canviar

SR. DIRECTOR:

Fa pocs dies ja vam votar a les generals i ara ho hem fet a les autonòmiques, municipals i europees, i la llei electoral, aquella que, a Catalunya, el nostre Parlament no ha volgut canviar mai, és la que permet pactar els uns amb els altres per poder governar sense majories absolutes, però aliant-se mútuament, sense tenir en compte les ideologies contràries i faltant als desitjos dels electors que no ho van votar d’aquesta manera. Però, malauradament, els votants només servim per a això, votar, i després aguantar el que sorgeixi dels pactes.

Amb això intento explicar que, si el fi justifica els mitjans, per què punyetes ens fan perdre el temps a la societat amb l’excusa d’aparentar una suposada i sana democràcia?

A més, les campanyes electorals valen un ou dels diners que paguem tots en impostos, només per imprimir cartells publicitaris, fulletons, sobres, enviaments, fer mítings per veure qui la diu més grossa desqualificant l’adversari i oblidant que la memòria col·lectiva del ciutadà és més que suficient per poder discernir els comportaments del seus polítics durant els 4 o 5 anys que duri el mandat.

I passem les campanyes havent de suportar el mercantilisme polític d’aquells en els quals hem dipositat la nostra confiança i que, a ulls d’ells, ningú ha perdut, però ignorant que, rumiant-ho millor, podrien estalviar-nos aquest caríssims xous i molèsties a la ciutadania. Si les xarxes socials, mitjançant els ordinadors que tots tenim a casa nostra, tinguessin una total i inviolable seguretat a l’hora de votar telemàticament, connectats als centrals de l’Estat, estalviaríem milions d’euros i guanyaríem temps en els recomptes dels escrutinis, però sembla que a algú no li interessa. Llastimós, no?