Aquesta és la qüestió

Sr. Director:

Depilar-me o no depilar-me, aquesta és la qüestió? De moment, depilar-me. De fet, se m’ha acudit escriure això mentre m’estava depilant, mentre estava patint les estrebades de la cera calenta a sobre de la meva pell. “Quina necessitat tinc d’estar patint –sí, és un patir– això?”, m’he preguntat cap per avall, a la camilla de la meva esteticista. Realment, cap. Depilar-me (depilar-nos, amigues) no és cap necessitat. Almenys no és cap necessitat real. Una altra cosa és que ens l’hagin creat, aquesta necessitat. Si finalment decideixo deixar de depilar-me i lluir pèl a l’estiu caldrà veure com reacciona aquesta societat que es fa dir avançada però que s’escandalitza quan a alguna aixella femenina –o cama, o entrecuix– apareix més pel del que un s’espera. Aquesta és potser la qüestió.