Carta oberta a l'Ajuntament de Tàrrega

Sr. Director:

Pel poc temps que fa que sóc al poble (11 mesos), he tingut la sort de conèixer persones de tot el ventall polític de Tàrrega. Totes, bones persones. M’he sentit acollida i reconfortada en el que és un canvi difícil de vida (un trasllat) i m’han ajudat persones des de Cs fins a la CUP. Allò de l’ANC i el CDR ha sigut per guardar-ho a la memòria per sempre.

Sempre he dit que primer hem de tenir el país i després ja veurem de quin color el vestim entre totes les forces polítiques. Això és prioritari per a moltes persones. Som moltes les que diem que no preguntàvem qui tenien al costat l’l d’Octubre i no entenem que hagi faltat unitat en els comicis que s’han fet des d’aleshores.

El súmmum ha estat la constitució del govern a la ciutat. Evidentment no em val l’excusa que a altres pobles i ciutats ha passat el mateix. Entenc les envejetes, les desconfiances, que si m’han fet o t’he deixat de fer, si t’he fastiguejat i ara sabràs quin pa s’hi dóna, les desavinences personals més enllà de mirar què tenim en comú. Per entendre, ho puc entendre tot. Una altra cosa és que hi estigui d’acord.

Si alguna cosa hem de tenir clara és que hi ha un estat repressor que va unit per dividir i boicotejar la nostra unitat i s’hi cau de quatre grapes. Posem al davant coses i cosetes de la immediatesa política i no mirem mes enllà. Som capaços de pactar amb qui ha donat suport a aquesta repressió, qui és carceller dels nostres presos i preses polítiques i exiliades i amb la barra de dir que és un partit d’esquerres.

L’esquerra és llibertat i no pas repressió, l’esquerra és sortir del jou del repressor i carceller, l’esquerra també són polítiques socials, però sense llibertat no hi ha ni polítiques socials ni manera de dur-les endavant.

Considero que m’heu robat el vot. Si abans de les eleccions municipals hagués sabut que anàveu a pactar amb algun partit del 155 no us l’hauria donat. Primer la dignitat i no és digne pactar amb qui en àmbit català i estatal ha donat suport a la repressió, ha aplicat un 155 i nega el dret a l’autodeterminació.

No poso en dubte el valor de les persones regidores del 155 aquí, però sempre posaré en dubte que el fet de pertànyer a un partit que ha sigut capaç d’estar d’acord en l’aplicació de l’article 155 i que va girar l’esquena a les famílies dels presos al Parlament de Catalunya (entre altres coses) sigui el que més convé per aplicar polítiques necessàries per benestar i el be comú.

Us demano, a Tàrrega i a la resta de pobles i ciutats, que us replantegeu els pactes fets amb els repressors del 155. Que sàpiga Sepharad que els homes (i les dones) no podem ser si no som lliures!