Música i rialles sempre ens portaran a tu, Oriol Pelegrí

SR. DIRECTOR:

La vida és un camí inesperat on quan ets jove et fan firmar hipoteques per 40 anys i no saps ni que faràs demà. Et passes la joventut estudiant i al final t’agafen perquè li has caigut en gràcia al gerent i curiosament saps una mica d’anglès. Molts projectes en el nostre futur i massa cops oblidem que només existeix el present perquè el passat marxa molt ràpid de les nostres mans. Fem volar estels i un cop de vent ens els porta per camins inesperats, busquem la frase de la nostra vida i aquesta passa sense pena ni glòria. En canvi, altres moments imprevistos són compartits en la memòria de moltes persones. La vida és un joc de malabars, de sorts i dissorts, de blanques i negres, que a vegades controles i d’altres tu n’ets l’objectiu. Tots caminem cap endavant, però la nostra realitat no sempre és ferma i segura. A vegades en el camí trobem sots que ens posa la vida com a prova. Molts cops els veiem i podem fer una maniobra per sortejar-los, altres vegades la realitat t’atrapa i t’has de deixar portar pel destí, que és el qui porta les regnes de tot plegat. Nosaltres ho som tot i no som res, només un tros insignificant del món amb un DNI que ens identifica, però també ens pot marginar perquè ens fa diferents als altres.

Jo he tingut la sort de compartir alguns moments amb tu, no gaires perquè a vegades les realitats corren massa paral·leles i els punts de trobada no són tan freqüents com haurien de ser. Ets una persona que sempre he considerat un artista, un poeta de la vida, una persona que estimava els seus i que molts cops es deixava portar pels seus sentits, per gaudir de la vida i dels seus éssers més propers. Una persona sensible, propera, oberta, que per herència familiar es dedicava al món de les màquines, però que segur que ho havies adaptat al teu tarannà tan humà. Fa un any va ser el darrer cop que ens vàrem veure en un concert d’Obeses amb el teu admirat Arnau Tordera i després per acabar la nit amb els teus estimats Pastorets Rock en un concert a l’Horta lleidatana. Una nit amb l’Anna, amb els teus sempre estimats amics i cosins. Un regal que sempre tindré present en el record. Sempre et mantindré viu en el pensament en aquella nit màgica amb música, parents i amics, un bonic regal d’aquesta vida, no? Vaig rebre la trista notícia amb angoixa, amb tristor, però la vida sempre et permet una lectura positiva dels fets. Has viscut amb intensitat i plenitud i el teu record quedarà ferm en molts de nosaltres. Un cop molt difícil d’oblidar però sempre quedarà entre nosaltres allò que tant sempre t’ha apassionat: la música i les rialles de la gent. Ens trobem en el més enllà per seguir compartint petites històries de la vida que omplen el nostre dia a dia de raó de ser.