Prou d'enderrocs i ressentiments!

SR. DIRECTOR:

A què vénen ara tantes presses per enderrocar els blocs A i B del cementiri de Santa Cecília abans d’iniciar les exhumacions dels F i G? És per aprofitar aquest temps vague de traspassos de poder municipal per avançar els compromisos de sotamà anteriors amb constructors d’estructures prefabricades de nínxols? És la vella política d’obrar fets consumats a l’empara d’un procediment viciat d’origen sota aparences de legalitat que ha durat dos anys i mig? No us adoneu de la fal·làcia orquestrada d’estat ruïnós quan ara, un cop buidats de despulles tots els nínxols A i B, hom descobreix la consistència sòlida i massissa del conjunt estructural d’ambdós blocs, bastits amb voltes de maó de pla, i no pas amb toves de fang com descaradament i impune mentien en els informes tècnics previs? ¿No veieu que darrere de tot plegat hi ha altres interessos que s’amaguen i s’aprofiten de la manca intencionada de reserva de sòl funerari per destruir el patrimoni arquitectònic vell, expropiar els seus titulars familiars i substituir-lo per caixes de formigó prefabricat de dubtosa porositat i estanquitat per als efluvis mortuoris? I què és aquest amuntegament de troncs d’arbres i brancam d’esporgades per obtenir sinó més espai mortuori a costa de despullar els terrenys enjardinats?

Gaudí deia que ser original és tornar a l’origen. Ara que semblen bufar nous temps de primavera política i hem retornat a l’origen de les coses, començant pel seny i no la cadira. Ara que s’ha acabat la postveritat basada en el consum i el negoci que tant ens abalteix com a persones demolint els ideals del passat. Ara que Lleida torna a ser la ciutat de Màrius Torres, la que té a veure amb la representació immaterial de la cultura i no l’obscena i eixelebrada petja del negoci immobiliari, del mediàtic, de les tecnologies, del que vostès vulguin. Ara que no és l’hora que l’excavadora mecànica faci de les seves al destruir els orígens de tot plegat, començant per la llar que acull els nostres avantpassats, posem fi a la barbàrie abans no sigui massa tard!

I esperem que no calgui remetre’ns a l’epitafi de retret i blasme que Lluís Llach dedicà als destructors de cementiris a Campanades a morts quan escrivia això: “Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.”