Als pares i família de l'Oriol Pelegrí

Pare, mare, esposa de l’Oriol, Lleida us porta al cor. Tràngols com el que passeu, les persones no els podem triar. Ni tampoc comprendre, perquè no tenen pas explicació. Cops que arriben cruelment i fatídica sense que els humans els entenguem. I quedem consternats. Tots aquells qui han tingut l’alt honor de conèixer i tractar l’Oriol Pelegrí patiran de forma persistent la seva absència. Perquè no és tan senzill trobar-se amb un home jove tan serè, tan agradable i afectuós, d’una educació tan elegant i completa. D’una família d’uns valors tan nobles, donada als altres i a la societat. Així va sortir l’Oriol, sobre un llit de bondat i bons principis. Crec que sense voler ens hi acostàvem, a l’Oriol, als llocs i als actes, com una garantia d’estar bé. Estar amb ell era sinònim de pau i alegria. Aquells qui l’han tractat saben què vull dir.

Preparat tècnicament com el millor enginyer, i alhora amb una cultura musical i humanística tan exquisida, l’Oriol estava ja aportant a la societat una preciosa participació en la vida econòmica, empresarial, musical, familiar. No és possible haver-lo vist enfadat o crispat. Com es feia valorar! Era ben palès que era un dels grans. No acabaríem mai de trobar-li mèrits i qualitats.

Lleida ha perdut una persona que contribuïa a fer-la millor. D’una manera accidental que fa desesperar quan cerquem respostes a preguntes que no en tenen. Pare i mare i esposa de l’Oriol: estimem el que heu fet a la vida, el fill que vàreu educar de manera tan excelsa i l’home que vàreu escollir com a parella.

Els nostres camins algun dia hauran d’unir-se tots amb

el seu, per llei natural. Sapigueu, pares, esposa, família i amics: l’Oriol romandrà pels anys en el nostre més preuat record. Les llàgrimes per ell faran créixer una herba fresca. L’amor i els encants que l’Oriol va sembrar aquí, entre no

saltres, seran en el temps una collita abundant.