Aquestes escoles i instituts volem a Catalunya?

SR. DIRECTOR:

Un cop acabat el curs i després d’uns dies de reflexió, voldria explicar als lectors la trista realitat que s’està vivint en els claustres de professors d’algunes escoles i instituts de la nostra estimada Catalunya. Per posar-nos en antecedents, cal dir, que recentment s’han “celebrat” 10 anys de l’aprovació de la famosa LEC (Llei d’Educació de Catalunya), que és la gran culpable de tot això. Posteriorment, es va publicar el decret de direccions, que donava amplis poders a les direccions dels centres. En què s’ha traduït tot això? Doncs s’ha traduït en el fet que l’ambient en alguns centres és irrespirable. Molts dels professors i mestres són triats pel director/a. Aquestes persones, que molt legalment accedeixen a aquests llocs de treball i que no són més que víctimes del sistema, es converteixen en submisos treballadors del centre, que lògicament no qüestionaran mai cap decisió de la direcció. Aquests conviuen amb altres professors que han accedit al lloc de treball pel sistema tradicional de concurs de trasllats i que no depenen de la firma del director/a, a final de curs, per poder continuar l’any vinent.

Quan vaig començar a treballar tothom parlava en els claustres, tothom hi participava, es debatien tots els aspectes de la vida escolar, es feien crítiques, constructives o no... però almenys la gent parlava. I se’n feien molts, de claustres. Ara es fan els 3 o 4 preceptius i obligatoris i ningú parla... tret d’algun mestre rebel, que a sobre està malvist. S’han convertit en un tràmit. En la meva opinió l’escola era molt més rica abans.

Això ens genera molta desmotivació i tenim la sensació que només servim per fer la feina bruta del dia. Abans ens sentíem útils, ara ens sentim utilitzats. Espero que aquest escrit serveixi per fer reflexionar algú!!