Qui la fa, la paga
SR. DIRECTOR:
Des de quants anys fa, no ho recordo, però quasi diàriament a tota la premsa escrita podem llegir els abusos masclistes o els atemptats sexistes contra les dones o els infants desvalguts. Amb els anys que fa que aquests atemptats es produeixen, és inexplicable que les autoritats competents no hi hagin trobat una solució o almenys s’hagin pres la molèstia de voler fer quelcom perquè aquestes malifetes no es produeixin amb tanta freqüència.
No recordo que mai s’hagués sentit a parlar abans de fets semblants, i no crec pas que fos perquè en aquells altres temps no es tinguessin necessitats fisiològiques com ara, però el que sí que és veritat és que aleshores tothom o era més responsable o tenia por del que li pogués passar si l’enxampaven.
Actualment es parla molt de la democràcia i dels drets que hem guanyat i el que això representa per a tots, però ara ningú vol saber que aquest estat a més de drets comporta també uns deures, que tots hem de seguir tret que es vulgui incórrer en greuges i càstigs, que imposa l’autoritat i que alguns cops s’han d’assumir.
Així doncs, donant per sabut que qui la fa, la paga, a tota aquesta trepa de desaprensius se’ls hauria de fer pagar d’alguna manera el que fan i atès que la llei algunes vegades té interpretacions diferents prou podria ser fer servir les “estisores” per tallar allò que no sona, o “esterilitzar-los” fent-los perdre les ganes de... D’aquesta manera això faria que a les víctimes almenys se’ls reconegués els drets perduts per culpa d’aquests pocavergonyes, i a ells els farien perdre les ganes a tornar a fer porqueries i malifetes a destemps.
