Indisciplina, drogues i nazis en un centre
Sr. Director:
Em sento esparverat d’un centre de Castelldefels on la manca de disciplina prové d’un equip directiu que dóna suport i justifica més els alumnes i famílies que no pas els mateixos docents. Davant d’aquest fet la immensa majoria de professors romanen desautoritzats davant el desafiament de molts alumnes. És així que molts docents se senten descoratjats i acaben marxant d’aquest centre amb la cua entre cames. Al ser la majoria interins, pocs es queixen o contradiuen el que direcció mana, al contrari, obeeixen la guàrdia pretoriana de l’equip directiu per no ser despatxats el proper curs. Cal afegir-hi la psicopedagoga del centre, que, en la línia amb tot l’anterior, mai no ha donat classes però ordena a qui ja les saben fer que els adolescents han de sentir-se feliços a l’aula, que no se’l pressioni gaire en esforç i coneixements. Així passa que el nivell curricular cada dia esdevé més baix sota una educació competencial que avalua sota mínims.
Però sovint també passa que pels voltants hi ha camells que venen maria amb tota impunitat per a la felicitat dels alumnes. Quan algun docent bregat proposa al cap d’estudis trucar als Mossos d’Esquadra, diu que no s’hi pot fer res i que no cal trucar-hi. Resulta també significatiu que en aquest centre un Treball de Recerca de Batxillerat versés sobre la NO existència dels camps d’extermini nazis sense que direcció s’hi posés en contra i permetés, fins i tot, que el treball fos presentat en públic davant una gran audiència entre ultradretans i nazis, amics de l’alumne creador del treball. I quan alguns professors volen qüestionar tots els fets anteriors parlant a favor de la disciplina, de la transmissió dels coneixements i de l’esforç moral, es troben que direcció els recomana que als seixanta anys es jubilin i que deixin pas als nous interins, que esperen accedir obedients al centre que els espera. I ull, hi ha molts més centres com aquest en tot el territori català. En voleu noms?