L'era dels mòbils

SR. DIRECTOR:

Passejant per la meua estimada ciutat, no em deixa de sorprendre la gran quantitat de persones que amb els seus mòbils deixen de visualitzar, al caminar, el perillós vaivé que hi ha entre ells i el terra. I és que hi sol haver rajoles trencades i aixecades, forats de tot tipus, guals que pugen i baixen sense control i terres relliscosos, en els quals en el seu paviment, quan plou, la relliscada la tens assegurada.

Són les trampes sense control que té tota ciutat. La meua, en concret, tampoc no se salva del desastre. Si abans podies caure, ara és més fàcil, perquè la teua mirada gairebé, al cent per cent, està fixa en aquest aparell tan captivador i intel·ligent que no et deixa veure altres perills que té la ciutat que, la veritat, són molts i que estaries dies i dies, lamentablement, a explicar tots els que hi ha. Per exemple, creuar el carrer mirant el mòbil sense adonar-te que el semàfor és vermell, o els passos de vianants també sense mirar, pensant que si ve algun cotxe o moto ja pararà. Però alguns, lamentablement, no paren i augmenta el perill d’un suposat atropellament. A part d’esquivar tota mena de velocípedes per la vorera, que van passant sense control amb velocitats exagerades, i moltes vegades has de ballar-te al pas del moonwalk del cèlebre Michael Jackson per intentar esquivar-los, esperant que la divina procedència no et faci caure per terra.

Però com bé diu un amiga meua que ha tingut diverses ensopegades, amb molts blaus i algun os adolorit, però per fortuna no trencat, tot això s’ha d’atribuir al simpàtic aparellet. Ella sempre em comenta que la tecnologia és meravellosa, i jo li dono la raó, però continua parlant la meua bona amiga i diu que l’home ha inventat una gran eina anomenada mòbil, però que moltes vegades ens produeix dolor i mai no trobem les pastilles adequades que ens puguin alleujar del domini i excessiu control del nostre estimat i admirat mòbil.