En defensa del pubillatge

Sr. Director:

Autoritats, membres del Foment de les Tradicions Catalanes, rossellonencs, rossellonenques, pubillatge i gent d’arreu, bona tarda a tothom.

El 23 d’agost del 2019 passat el diari SEGRE va publicar una notícia encapçalada amb el titular següent: ERC es planteja reconvertir les pubilles de les Festes de Maig al ser impròpies del segle XXI. De ben segur que la majoria ja en tindreu un previ coneixement, però sóc aquí per fer-vos sabedors també de la veu d’una minoria. Una minoria, en aquest cas, des del meu punt de vista, prou important, ja que li afecta de ple certa decisió futura. Una minoria que llueix arreu del territori bandes i faixes amb noms de pobles en els quals la majoria de vosaltres teniu records que us emocionen; Raïmat, la Portella, Rosselló, Alguaire, Artesa de Lleida, Torres de Segre, Alpicat, etc. Bandes i faixes locals, comarcals i provincials que representen les terres de Lleida, la seva cultura, la seva gent i el seu especial parlar arreu del territori català en cada sortida de pubillatge. Bandes i faixes joves i feministes que lluiten per una igualtat absoluta, ja sigui de gènere, de raça o econòmica.

Bé, si em permeteu, amb aquests mots, amb els quals intentaré ser detallada i concisa, m’agradaria adreçar-me al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya de la nostra capital. Més concretament, a Sandra Castro, regidora d’Educació, Drets, Feminisme i Cooperació com a font d’inspiració d’aquest escrit. Així que agrairem de tot cor que algú del públic amb una mica més de contactes que nosaltres, el pubillatge lleidatà, li fes arribar aquestes paraules. Potser us preguntareu per què he decidit reflexionar sobre aquesta futura decisió de govern en lloc de parlar de com de bonic és Rosselló i la seva gent. I si és així, us respondré una i mil vegades el mateix.

Tot el pubillatge som conscients del passat i origen històric de la pubilla i l’hereu. I us he de dir que no m’hauria fet res que els meus antecessors m’haguessin deixat una bona fortuna. Però també us he de dir que estic molt orgullosa de la seva herència, que el pubillatge hagi evolucionat per a bé.

Perquè, permeteu-me que us pregunti, com creieu que el jovent defensarà i lluitarà més pel nostre territori? Opció a) Coneixent tot el territori de punta a punta, cada ball tradicional, cada dansa i expressió, cada beguda i refrigeri, discutint si una paraula acaba amb a o acaba amb e, fonèticament. O, opció b) Coneixent una sola província, sentint la a a la televisió i la e al carrer, veient el Marraco com a únic drac i sentint només per la Seu Vella.

Abans que penseu interiorment quina opció escolliríeu pel futur del nostre país, deixeu- me dir que les pubilles i els hereus, al seu dia, ja se’ns va convertir amb el que som ara, amb una de les vies més sanes i cultes per educar un jovent amb ganes de créixer com a persones i com a país. El pubillatge és una de les oportunitats més maques que tenim alguns joves per nodrir-nos. Jo estimava la meva terra, cridava independència, cantava Els Segadors i havia viscut el Sant Jordi com tota noia feminista desitja viure, amb una rosa i un llibre a la mà, tot això en el moment en què vaig iniciar el meu càrrec com a pubilla. Però, i ara?

Adoro cada detall de Catalunya, lluito per la independència, ploro cantant Els Segadors quan s’apaga la música i ningú deixa de cantar, perquè creieu-me que no fa falta simfonia quan un poble vol coblejar i que no hi ha Sant Jordi que ompli més de vida les rambles que un que tingui aquests quatre elements: una rosa tarragonina, un llibre gironí, un hereu lleidatà i una pubilla barcelonina. Així que no em queda res més a fer que donar les gràcies a tots i cadascun dels ajuntaments que recolzen el pubillatge de cap a peus i desitjar que aquestes paraules siguin suficients per fer-vos replantejar el tipus de canvi de les pubilles de Lleida. Ja que no cal que només siguin pubilles, sinó que també poden ser hereus, no cal que només surtin al carrer durant les festes de maig, sinó que poden viure un any inoblidable, ni que les vegeu o dugueu com unes miss, ja que per molt que siguin precioses, els exàmens i certàmens del pubillatge son 100% culturals. Ja que creiem i recolzem les paraules del senador d’ERC Bernat Picornell, escrites en l’apartat la humanitat del web oficial de tal partit polític que són les següents: “La cultura és un dels nostres últims baluards. Lluitem per ella!” Per tant, lluitem per una societat justa i igualitària! Llibertat als presos polítics! Visca Rosselló i la festa major de Sant Antolí! Visca les terres de Lleida! Visca el pubillatge! I Visca Catalunya!