Què volem de la nostra ciutat?

Sr. Director:

Ara la gent que vol comprar un pis a Lleida marxa fora del centre. Des de fa uns anys escolto que no hi ha solars a dintre de la ciutat, i és per aquest motiu que la gent compra o lloga pisos a barris on hi ha zones de nova expansió, amb grans carrers amb zones enjardinades i escoles properes. Després, aprofundint una mica sobre aquest fet, t’adones de la realitat.

Lleidatans, els que no ho heu fet, aneu a passejar pel nostre fantàstic barri antic. Ara bé, porteu les bosses i les carteres ben amagades, no fos cas. Els que sigueu una mica aprensius a les olors, també ho heu de tenir en compte, bàsicament per les pixarrades que inunden el barri. Us sentireu com qualsevol lleidatà que passeja per la seva ciutat i sembla que sigui “el de fora”.

Sí, senyors, el barri antic de Lleida no està degradat, fa mania. Tota aquella gent que va comprar un pis al barri antic amb l’esperança i la promesa que la reestructuració estava en marxa, que el centre de Lleida seria sens dubte una bona inversió immobiliària, un lloc tranquil, amb poc trànsit i amb carrers estrets, frescos i per on passejar per anar a fer un vermut mentre vas o tornes de la Seu Vella, se senten enganyats i sobretot deixats de la mà de déu.

Resulta que, quan vius al nucli antic, vas caminant a tot arreu. Des del centre d’una ciutat o població és cert que arribes més ràpidament a tot arreu. Us heu preguntat la resta de lleidatans que no viviu al nucli antic per què feu el tomb si heu de creuar Lleida des del carrer major cap a la plaça Ricard Vinyes? Per la pujada o baixada pronunciada? No. siguem sincers. És per la por que algú us digui o faci alguna cosa. Perquè és un barri ple a vessar de drogues, prostitució, baralles i on tota la “gent” que necessita aquests serveis els va a buscar. Aquesta és la veritat, als lleidatans no ens agrada el nucli antic de Lleida perquè ens fa por passar-hi, perquè hi ha un ambient hostil i es respira perill. Ja no parlo dels que ja teniu una edat més avançada o bé aneu amb nadons. Quantes vegades heu dit o escoltat la frase: “Jo, quan es fa fosc, no passo pel barri antic.”

També podem parlar de la quota social de la ciutat. La gran majoria de centres d’ajut, la narco sala i les pensions per a immigrants i temporers estan dintre del barri. No es pot repartir, això? On està la solidaritat de la resta de barris? Com quedaria una narco sala a ciutat jardí? Ara bé, tenim un parador nacional al barri antic i ja veurem quant durarà, perquè, si algú s’hi allotja i vol pujar caminant a la Seu Vella, ho fa de forma natural pujant pel carrer de la Tallada, passant per davant de la pensió Jericó i de la narco sala.

El Sr. Miquel Pueyo va escriure a Twitter: “La paeria ha facilitat, entre l’1 de juliol i el 28 d’agost, 4.607 pernoctacions a temporers, entre Jericó i Agnès Gregori. Tanmateix, una mitjana de 200 persones han dormit al carrer. El 2012 van ser 250. Podem fer-ho millor, però hem afrontat el repte amb els recursos que teníem. Doncs clar que es pot fer millor. Sempre es pot fer millor. Però aquest no és el cas, no es tracta de fer-ho millor, es tracta que és d’urgent necessitat. Què us semblaria, lleidatans, si posem 200 persones a dormir al carrer als vostres barris? Amb això, en cap cas vull dir que tothom no necessiti ajuda, per descomptat que sí, però aquesta no és la forma.

El nucli antic no té la capacitat ni l’obligació d’atendre tothom, les coses clares. Sempre que parles amb un lleidatà que ha anat a visitar altres ciutats, uns dels temes que sempre surt és com de bonics són els barris antics que tenen arreu i quina llàstima el nostre. Una dita popular de la gent de Lleida és: “Jo em moriré i el nucli antic de Lleida encara continuarà com sempre.” El dia que un govern posi fil a l’agulla de veritat, la nostra ciutat farà un canvi espectacular i sobretot necessari. Ara bé, segur que abans tindrem un Corte inglés, que sempre muda més.