En record del Pepe
SR. DIRECTOR:
“El món que visc sovint no el sento meu ... i sé els perquès d’una revolta ... però tot d’un cop ve la tendresa. Ah! Si no fos per la tendresa...”
La tendresa – Lluís Llach
Quanta veritat en tan boniques paraules! Quanta tendresa ens falta...
Però si bé és cert que actualment el món viu una crisi de valors a tots nivells, no ho és menys que hi ha lloc per a l’esperança... I és que la vida et reserva moltes sorpreses cada dia i et brinda l’oportunitat de meravellar- te quan creies que ja res et podia fer vibrar d’emoció... La fatalitat que ens va suposar la malaltia d’una persona estimada, el nostre Pepe, ens va brindar l’oportunitat d’endinsar-nos i formar part de la gran família de Sant Joan de Déu al vostre centre d’Almacelles; centre on es duu a terme una tasca assistencial basada en una professionalitat impecable però sobretot en una humanitat i amor indescriptibles, que fan de les incapacitats de les persones que allí acolliu els seus millors tresors, a l’actuar en tot moment amb una tendresa infinita i al no fer d’aquestes discapacitats un estigma sinó una cosa molt especial.
A Sant Joan de Déu podem assegurar que el Pepe va tenir una vida feliç i plena i que allò que el feia diferent no va fer més que fer-lo més especial als ulls de tots els professionals que vàreu tenir la gran sort de conèixer-lo, conviure-hi i estimar-lo. Tots, i cal remarcar-ho, tots! Heu estat meravellosos i una autèntica família. Heu estat tantes i tantes les persones que els cinc dies en què el Pepe es va anar apagant vàreu fer màgia entre tanta tristesa i angoixa... Varen ser tants els gestos de tendresa! Sou uns professionals increïbles, però sobretot, unes grans persones a les quals no podrem agrair mai prou tot l’amor i dedicació que ens heu donat.
Gràcies!!!
